Els religiosos i l’evangelització

(Diumenge, 29/01/2012)

Per a les comunitats eclesials són un autèntica riquesa els homes i les dones que per amor a Déu i als germans viuen més radicalment les exigències del baptisme que han rebut. Aquests cristians i cristianes els coneixem en l’Església com els qui viuen un vida consagrada a Déu, seguint radicalment Jesús en la castedat, la pobresa i l’obediència. Han escoltat i acollit la invitació del Senyor: “Vine i segueix-me”.

Aquestes paraules que es llegeixen a l’Evangeli de sant Marc han estat escollides per a la celebració de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, instituïda per a tota l’Església pel beat Joan Pau II, l’any 1997. Aquesta jornada se celebra cada any el dia 2 de febrer, festa de la Presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En aquesta festa, l’esmentada presentació és com un símbol de l’ofrena que els religiosos i religioses fan de les seves vides a Déu.

En sintonia amb una de les preocupacions majors de l’Església actual, s’ha escollit com a lema per a la jornada d’enguany: “Vida consagrada i nova evangelització”. En realitat, la vida consagrada és al mateix cor de l’Església com un element decisiu per al compliment de la seva missió, que és essencialment la d’evangelitzar; és a dir, portar la figura i l’evangeli de Jesús a totes aquelles persones que no el coneixen o que, coneixent-lo d’alguna manera, no viuen amb prou consciència i responsabilitat la resposta a Déu per mitjà de la fe. La vida consagrada és un do preciós i necessari també per als temps d’ara i per al futur del poble de Déu, perquè pertany íntimament a la seva vida, a la seva santedat i a la seva missió.

La presència d’aquests homes i aquestes dones en l’Església i en el món interessa tothom. La història dels nostres pobles i ciutats no es pot escriure sense comptar amb la presència i les obres de molts monestirs i congregacions religioses. Pensem en la construcció espiritual i cultural d’Europa i també en les institucions religioses en el camp de l’ensenyament, de la cura dels malalts, de l’assistència als ancians, als pobres, als marginats, a persones amb disminucions, etc.

Fa uns anys, per iniciativa de la Unió de Religiosos de Catalunya, es va fer un rigorós estudi sociològic sobre el servei que els religiosos i religioses fan a la nostra societat. La constatació d’aquest estudi va ser que els religiosos i religioses són especialment presents en tots aquells grups de la nostra societat en els quals és més necessària una assistència social.

Per això, són ben justes les paraules que sobre els religiosos i religioses va dir el Concili Vaticà II: “Ningú no ha de pensar que els religiosos es desentenen dels homes  o bé són inútils per a la ciutat terrenal”. Al contrari, els religiosos i les religioses, sigui en els monestirs, sigui en els ordes i congregacions, sigui en els instituts seculars (caracteritzats per una especial inserció dels seus membres en el món secular d’avui), escampen per tot el món la Bona Nova de Crist, amb fets i amb paraules. Per això, cal reconèixer en ells i en elles uns grans testimonis de la nova evangelització de la nostra societat.

Per donar gràcies a Déu pel seu testimoni i per demanar-li que es puguin superar les dificultats que troben actualment, sobretot per manca de vocacions, el proper dijous,  festa de la Presentació del Senyor, ens reunirem en una celebració de l’eucaristia, a la catedral, a la qual invito especialment tots els religiosos i religioses del nostre Arquebisbat. La vida religiosa estic segur que pot entusiasmar també a molts noies i noies d’avui.

Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO