Els fruits del moviment ecumènic

(Diumenge, 12/01/2014) Comentava diumenge passat l’esperança que va suscitar en el món cristià la trobada a Jerusalem, el gener de 1964 –ara fa cinquanta anys-, del papa Pau VI i el patriarca ecumènic de Constantinoble Atenàgores I, que va iniciar una nova era en les relacions entre les Esglésies d’Orient i l’Església llatina. S’iniciava amb […]

11 Gen, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 12/01/2014)

Comentava diumenge passat l’esperança que va suscitar en el món cristià la trobada a Jerusalem, el gener de 1964 –ara fa cinquanta anys-, del papa Pau VI i el patriarca ecumènic de Constantinoble Atenàgores I, que va iniciar una nova era en les relacions entre les Esglésies d’Orient i l’Església llatina. S’iniciava amb aquell fet un ecumenisme al més alt nivell que s’ha continuat i està donant fruits ben valuosos. És bo que ho recordem davant la propera Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que comença el dia 18 de gener, amb el lema: “És que Crist està dividit?” (1Co 1,13)

Tots desitjaríem més fruits visibles de l’ecumenisme institucional i ens podem preguntar: què queda del que s’ha fet i es fa aquests darrers anys? Queda molt i en el molt que queda hi ha el fonament del cristianisme del segle XXI. Hem de veure la situació actual amb perspectives de futur.

Queda l’amistat, l’amistat i el respecte, el veritable coneixement de l’altre. En el camp ecumènic aquest aspecte és fonamental perquè a través de l’amistat es produeixen molts intercanvis. I ens cal reconèixer que, sobretot en alguns indrets, calia un temps llarg –en el qual som encara- del que Joan Pau II, amb molt d’encert, va qualificar com a “purificació de la memòria”.

Sí, enmig d’un nombre considerable d’iniciatives, pregàries i trobades, s’han desfet estereotips i s’ha anat consolidant una xarxa d’amistat entre els cristians de diverses confessions i fins i tot –en una etapa encara inicial- entre els seguidors de les diverses religions.

Amb l’amistat, queda el diàleg i la pau. La unitat dels cristians ha de tenir una funció profètica i constructora de pau i de convivència en la diversitat. Segons el patriarca Atenàgores la unitat entre els cristians ha de ser ferment de la unitat humana. “Les Esglésies germanes –deia- faran pobles germans”.

No podem caure en la temptació del desencís en el llarg camí de l’ecumenisme. El moviment ecumènic no ha deixat de donar fruits i encara n’està donant. L’ecumenisme –especialment entre nosaltres- ha contribuït a preparar la nostra Església i la nostra societat per afrontar el gran flux de migració de les darreres dècades. Hem de valorar l’actual convivència i la manca de conflictes amb els nouvinguts, de cultures i religions diverses, molts d’ells membres de les Esglésies orientals o ortodoxes. També són nombroses les persones de cultura i religió musulmanes.

En l’ecumenisme intercristià i en el diàleg interreligiós s’han assolit entre nosaltres metes importants de convivència en una societat plural. Ens cal continuar treballant amb esperança en aquells objectius que, ara fa cinquanta anys, ens va proposar el Concili Vaticà II en el decret d’ecumenisme i en la declaració sobre les religions no cristianes.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tots en van menjar i quedaren saciats.

(Mt 14,13-21)