El viatge del Papa a Terra Santa

(Diumenge, 25/05/2014) Del 24 al 26 de maig el Sant Pare fa un pelegrinatge a Terra Santa. Aquest viatge apostòlic es fa en commemoració dels 50 anys del famós pelegrinatge de Pau VI a Israel i Palestina el mes de gener de l’any 1964, durant la celebració del Concili Vaticà II. De tots els actes realitzats […]

23 Maig, 2014
Església de Barcelona

(Diumenge, 25/05/2014)

Del 24 al 26 de maig el Sant Pare fa un pelegrinatge a Terra Santa. Aquest viatge apostòlic es fa en commemoració dels 50 anys del famós pelegrinatge de Pau VI a Israel i Palestina el mes de gener de l’any 1964, durant la celebració del Concili Vaticà II. De tots els actes realitzats pel Sant Pare en aquell viatge memorable, el més recordat fou la trobada i l’abraçada de Pau VI i l’ancià patriarca Atenàgores de Constantinoble a la Delegació vaticana de Jerusalem.

Va ser un moment històric, i avui podem dir que fou un veritable esdeveniment ecumènic. Va acabar una època i en va començar una de nova. Des de llavors, les Esglésies ortodoxes d’Orient i l’Església catòlica –i en general totes les Esglésies i confessions cristianes- s’han sentit més agermanades, més obertes al diàleg i a la col·laboració, més respectuoses les unes de les altres. Un primer fruit d’aquell nou clima es va veure quan, un any després, durant la cerimònia de cloenda del Concili, foren aixecades les excomunions mútues que s’havien llançat Roma i Constantinoble.

Per reviure aquella trobada de Jerusalem, el papa Francesc va decidir fer l’actual visita a Terra Santa. Amman, Betlem i Jerusalem són les tres etapes d’aquest viatge a Jordània, a Palestina i a Israel. Durant la seva estada a la Ciutat Santa, el Sant Pare té prevista un trobada amb el patriarca ecumènic, Bartomeu I, a la seu de la Delegació apostòlica del Vaticà amb la firma d’una declaració conjunta. Després hi haurà una trobada ecumènica a la Basílica del Sant Sepulcre.

L’endemà, darrer dia de la visita, el Sant Pare té previstos uns actes especialment significatius en el camp de les relacions interreligioses, amb la visita al muftí de Jerusalem sobre l’esplanada del Temple, la visita al Mur de les Lamentacions, la trobada amb els principals rabins i la visita al museu de l’Holocaust; i amb la trobada amb el president i el primer ministre d’Israel, com també s’haurà reunit a Amman amb els reis de Jordània i a Betlem amb el president de la primera autoritat de Palestina.

En una perspectiva de pelegrinatge religiós, a Jordània, Francesc té en programa la visita al lloc del baptisme de Jesús, a la riba del riu Jordà, i una trobada amb refugiats i joves discapacitats. A Betlem, una missa davant la basílica de la Nativitat. I durant l’estada a Jerusalem, una pregària a Getsemaní amb sacerdots, religiosos i seminaristes, i una missa al Cenacle, el lloc on Jesús va instituir l’Eucaristia. Es tracta d’un viatge breu, intens, ple de dificultats i també d’esperances, perquè els problemes de la zona són greus i les necessitats urgents. El Sant Pare demana molt sovint que resem per ell. Em sembla que especialment aquests dies hem de d’acompanyar-lo amb la nostra pregària i amb la nostra confiança en els resultats sobretot per a la pau en tota la zona visitada.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)