El descans dominical en la nostra cultura

(Diumenge, 30/12/2012) En ocasions anteriors ja m’he referit a la necessitat de salvaguardar la institució del diumenge. Hi torno per la importància de la qüestió, que té nombrosos aspectes entre els quals hi ha el familiar i també el religiós, i per diversos fets d’actualitat que estan en la memòria de tots. Una bona prova […]

29 Des, 2012
Església de Barcelona

(Diumenge, 30/12/2012)

En ocasions anteriors ja m’he referit a la necessitat de salvaguardar la institució del diumenge. Hi torno per la importància de la qüestió, que té nombrosos aspectes entre els quals hi ha el familiar i també el religiós, i per diversos fets d’actualitat que estan en la memòria de tots.

Una bona prova de la importància d’aquest tema és la iniciativa europea que es va proposar l’any 2011 en defensa del descans dominical a nivell continental. Centenars d’associacions de treballadors, sindicats, grups de cristians, l’Església catòlica i les Esglésies evangèliques van unir esforços entorn d’un text que defensa el dret a descansar el diumenge.

Aquest grup, que porta el nom d’Aliança Europea pel Diumenge (European Sunday Alliance), està duent a terme diverses gestions davant les institucions de la Unió Europea per tal de protegir el descans dominical.

Els bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Unió Europea (la COMECE) han donat ple suport a aquesta campanya, mostrant-se contraris a l’obertura generalitzada dels comerços els diumenges. La posició de l’Església en aquest sentit és molt clara, perquè està formulada en la Doctrina Social de l’Església i sempre ha defensat el dret de la persona al descans festiu. Es podria regular l’obertura d’alguns establiments en diumenge amb l’objectiu de prestar un servei al bé comú, però la lliure obertura generalitzada acaba violant el dret al descans.

Em sembla que hem d’estar molt atents a les conseqüències socials i morals d’aquesta mesura. He observat, amb goig, que en els organismes unitaris del comerç a Catalunya hi ha una especial sensibilitat amb relació a aquesta qüestió, que és sens dubte una de les manifestacions de la nostra cultura pròpia. Tots som conscients de la gravetat de la crisi econòmica, però cal ser lúcids sobre les conseqüències de tocar el descans dominical, que és una norma de veritable civilització, Tenint en compte, naturalment, les excepcions que la pràctica ja ha determinat, sobretot en feines vinculades al bé comú i als serveis essencials de la societat.

El matrimoni i la família són institucions cabdals per al bé de les persones de la societat mateixa. Per això la Constitució espanyola “assegura la protecció social, econòmica i jurídica de la família”. La família necessita d’unes determinades condicions per formar-se i sobretot per estabilitzar-se en termes positius. Una d’aquestes condicions és disposar de prou temps per conviure i créixer en l’amor i l’ajut mutu.

El diumenge és per a tots els ciutadans un dia important de repòs, de joia i de solidaritat. Per als cristians, el diumenge és també el dia del Senyor, que està en perfecta harmonia amb el diumenge com a dia de l’home. Les raons econòmiques i el progrés tècnic, no sempre supeditat a un progrés autèntic de la persona humana i del bé comú, no ens han de fer perdre el valor riquíssim del descans dominical, que té una llarguíssima tradició en la nostra cultura.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit.

(Jn 15,1-8)