El descans dominical en la nostra cultura

(Diumenge, 30/12/2012) En ocasions anteriors ja m’he referit a la necessitat de salvaguardar la institució del diumenge. Hi torno per la importància de la qüestió, que té nombrosos aspectes entre els quals hi ha el familiar i també el religiós, i per diversos fets d’actualitat que estan en la memòria de tots. Una bona prova […]

29 Des, 2012
Església de Barcelona

(Diumenge, 30/12/2012)

En ocasions anteriors ja m’he referit a la necessitat de salvaguardar la institució del diumenge. Hi torno per la importància de la qüestió, que té nombrosos aspectes entre els quals hi ha el familiar i també el religiós, i per diversos fets d’actualitat que estan en la memòria de tots.

Una bona prova de la importància d’aquest tema és la iniciativa europea que es va proposar l’any 2011 en defensa del descans dominical a nivell continental. Centenars d’associacions de treballadors, sindicats, grups de cristians, l’Església catòlica i les Esglésies evangèliques van unir esforços entorn d’un text que defensa el dret a descansar el diumenge.

Aquest grup, que porta el nom d’Aliança Europea pel Diumenge (European Sunday Alliance), està duent a terme diverses gestions davant les institucions de la Unió Europea per tal de protegir el descans dominical.

Els bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Unió Europea (la COMECE) han donat ple suport a aquesta campanya, mostrant-se contraris a l’obertura generalitzada dels comerços els diumenges. La posició de l’Església en aquest sentit és molt clara, perquè està formulada en la Doctrina Social de l’Església i sempre ha defensat el dret de la persona al descans festiu. Es podria regular l’obertura d’alguns establiments en diumenge amb l’objectiu de prestar un servei al bé comú, però la lliure obertura generalitzada acaba violant el dret al descans.

Em sembla que hem d’estar molt atents a les conseqüències socials i morals d’aquesta mesura. He observat, amb goig, que en els organismes unitaris del comerç a Catalunya hi ha una especial sensibilitat amb relació a aquesta qüestió, que és sens dubte una de les manifestacions de la nostra cultura pròpia. Tots som conscients de la gravetat de la crisi econòmica, però cal ser lúcids sobre les conseqüències de tocar el descans dominical, que és una norma de veritable civilització, Tenint en compte, naturalment, les excepcions que la pràctica ja ha determinat, sobretot en feines vinculades al bé comú i als serveis essencials de la societat.

El matrimoni i la família són institucions cabdals per al bé de les persones de la societat mateixa. Per això la Constitució espanyola “assegura la protecció social, econòmica i jurídica de la família”. La família necessita d’unes determinades condicions per formar-se i sobretot per estabilitzar-se en termes positius. Una d’aquestes condicions és disposar de prou temps per conviure i créixer en l’amor i l’ajut mutu.

El diumenge és per a tots els ciutadans un dia important de repòs, de joia i de solidaritat. Per als cristians, el diumenge és també el dia del Senyor, que està en perfecta harmonia amb el diumenge com a dia de l’home. Les raons econòmiques i el progrés tècnic, no sempre supeditat a un progrés autèntic de la persona humana i del bé comú, no ens han de fer perdre el valor riquíssim del descans dominical, que té una llarguíssima tradició en la nostra cultura.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)