El cardenal Martínez Sistach publica una nova carta pastoral titulada Sigueu misericordiosos

L’Església de Barcelona seguirà les indicacions del papa Francesc i participarà activament en l’Any dedicat a la Divina Misericòrdia. Així ho ha especificat el cardenal Lluís Martínez Sistach en la seva nova carta pastoral titulada Sigueu misericordiosos i que està destinada, sobretot, a “disposar els nostres esperits per a una bona celebració del Jubileu en […]

08 Set, 2015
Església de Barcelona

L’Església de Barcelona seguirà les indicacions del papa Francesc i participarà activament en l’Any dedicat a la Divina Misericòrdia. Així ho ha especificat el cardenal Lluís Martínez Sistach en la seva nova carta pastoral titulada Sigueu misericordiosos i que està destinada, sobretot, a “disposar els nostres esperits per a una bona celebració del Jubileu en la nostra Església metropolitana de Barcelona”.

L’arquebisbe de Barcelona ha prioritzat en aquesta carta, seguint la butlla pontifícia Misericordiae vultus, unes actuacions pastorals amb l’objectiu d’oferir “amb major intensitat els signes de la presència i de l’apropament de Déu”. Aquesta carta pastoral, molt en consonància també amb les conclusions del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, és el complement perfecte per al nou Pla Pastoral titulat Misericordiosos com el Bon Pastor, establert per als propers anys, que repassa i amplia els tres objectius pastorals ambientats entorn al tema de la misericòrdia: l’acolliment amarat de la misericòrdia, la participació de la mirada misericordiosa del Bon Pastor i l’atenció material i espiritual als pobres.

La publicació d’aquesta carta pastoral coincidint amb la festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu, li dóna un ampli sentit al ser mare de l’Església i mare de la Misericòrdia.

Acollir, dialogar i acompanyar
L’Església ha d’estar present a les grans ciutats, que estan dominades per l’anonimat, la soledat, l’individualisme, la violència i la por, per tal de transformar-les en “veritables comunitats cristianes que humanitzin la vida urbana”. Per això, s’han de portar a terme activitats eclesials que sorgeixin del “cor misericordiós” dels cristians: “La credibilitat de l’activitat eclesial passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu”, constata l’arquebisbe de Barcelona.

Una de les activitats que marca el primer objectiu del pla pastoral és l’acolliment amarat de misericòrdia: s’ha d’acollir a tothom però especialment a aquells qui estan en les perifèries existencials. Només així, imitant al Bon Pastor, es descobrirà a Crist en els pobres. Però aquest acolliment ha d’anar acompanyat d’un diàleg, “ben connatural a l’Església”.

La misericòrdia i el perdó
“S’ha escrit molt sobre el sagrament de la reconciliació com un sagrament en crisi”, reflexiona el cardenal Martínez Sistach. Però es tracta d’un sagrament que s’ha de posar al centre amb convenciment. Només així serà possible participar de la mirada misericordiosa del Bon Pastor, segon objectiu del Pla Pastoral. Aquesta, ha de ser “una mirada misericordiosa i evangelitzadora amb el desig de donar a conèixer Jesús a aquells que no el coneixen”, de manera que es construeixi una Església en sortida que vagi a trobar a la gent i obri les seves portes a tots els qui desitgin entrar-hi. Però s’ha d’anar amb compte amb alguns paranys com la corrupció –a la qual l’arquebisbe de Barcelona anomena “lacra social”. I és que la misericòrdia “no és contrària a la justícia, sinó que expressa el comportament de Déu cap al pecador, oferint-li una possibilitat ulterior per examinar-se, convertir-se i creure”.

Seguint les línies del Concili Vaticà II
És evident que el Jubileu que Francesc proposa s’inscriu directament en el gran objectiu del Concili Vaticà II. Òbviament la pràctica de les obres corporals de misericòrdia han d’anar unides a les obres espirituals, com especifica el tercer objectiu del pla pastoral. I és que no ens podem quedar en les obres materials perquè també cal oferir “atenció espiritual als pobres per superar la pitjor discriminació que sofreixen”. I afegeix que “l’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària”. Així es poden descobrir “moltes maneres d’estimar més i més germans i practicar la virtut de la caritat, que ens condueix a la santedat”.

Descarrega’t aquí la carta pastoral i el pla pastoral

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)