El camí cap al dia del Senyor

(Diumenge, 22/11/2015)

Acabem l’any litúrgic amb la celebració de Jesucrist com a rei de tot el món. Voldria recollir unes reflexions que va fer el papa Francesc en uns exercicis espirituals que va dirigir essent arquebisbe de Buenos Aires. Proposo algunes de les reflexions de la meditació final, que podeu trobar en el llibre que s’ha publicat amb el títol de Ment oberta, cor creient (Barcelona, 2013). Seguint l’espiritualitat de sant Ignasi de Loiola, l’arquebisbe Bergoglio invitava a trobar Jesucrist en tots els esdeveniments de la vida.

La història de la salvació continua desenvolupant-se enmig dels homes. L’Església, verge i mare, santa i pecadora, fa camí cap a les noces definitives amb Déu que ens descriu el llibre de l’Apocalipsi. En aquesta història el Senyor es manifesta a cada home o dona i a la seva Església enmig de les vicissituds de la vida, constituïdes sempre de gràcia i de pecat.  L’espiga fèrtil, carregada de blat, ha crescut al costat de la feble. I el dubte sobre la manifestació del Senyor, sobre el seu temps o sobre la seva autenticitat no és estalviat a ningú. Aquesta perplexitat sempre comporta una crida de Déu a seguir endavant, a deixar-se tocar per la gràcia, a descobrir la manifestació del Senyor en els signes dels temps.

El dia de la segona manifestació del Senyor, dia gran i decisiu, serà la fi del camí. Allí ja no hi haurà lloc per a la perplexitat, el dubte ni la nit fosca. La lluita per la fe, que els homes i dones pecadors però de bona voluntat viuen cada dia, és un reforçament per a aquest dia, el dia del Senyor.

El dia de la parusia serà el dia de la manifestació definitiva de Crist. Ell apareixerà en la plenitud del seu poder. Serà la seva Epifania definitiva, la manifestació de la glòria del Crist i dels fills de Déu, com diu sant Pau en la Carta als romans. Serà el dia de la revelació final d’aquesta glòria que hem anat contemplant amagada en Crist al llarg de l’any litúrgic que avui acaba: a Canà de Galilea, en la Transfiguració de Jesús al Tabor i sobretot en el matí de Pasqua.

Quan coneixem moments de perplexitat, de dubte, quan estem en la nit de la fe hem d’enfortir-nos pensant en el dia del Senyor. Potser el moment evangèlic que més ens pot ajudar és el narrat en el capítol 21 de l’Evangeli de sant Joan. Allà es dóna la segona crida del Senyor. Un cop confirmats en la fe, som  invitats a continuar caminant. A la vora del llac de Tiberíades –evocació de la primera crida-, els deixebles, potser encara una mica perplexos i dubtosos, reconeixen el Senyor i es disposen a continuar en un seguiment que anirà més enllà del temps, més enllà de les perplexitats i els dubtes, i es farà súplica humil i confiada en la petició de l’Església dels primers temps i de sempre: “Veniu, Senyor Jesús”.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona