El baptisme de Jesús al Jordà

(Diumenge, 11/01/2015)

Hem celebrat la festa dels Reis Mags o de la Manifestació de Jesús com a salvador de tots els pobles del món. I pocs dies després celebrem la festa del Baptisme del Senyor al riu Jordà, quan comença la seva manifestació a Israel. Quin és el sentit d’aquesta festa tan propera a l’Epifania?

            La litúrgia de l’Epifania del Senyor uneix tres signes. En l’antífona de les segones vespres es llegeix: “Celebrem un dia santificat per tres miracles: avui l’estel va guiar els mags al pessebre; avui, a les noces, l’aigua fou convertida en vi; avui, Crist, per salvar-nos, volgué ser batejat per Joan en el Jordà”.

            Són tres manifestacions de Crist, tres epifanies, perquè epifania és una paraula grega que significa manifestació. Manifestació als pobles pagans, amb els mags; manifestació als seus deixebles, a les noces de Canà; manifestació al poble d’Israel, amb el baptisme al Jordà.

            El papa Francesc va centrar uns exercicis espirituals de sant Ignasi de Loiola que donà essent arquebisbe de Buenos Aires en el concepte de l’epifania o manifestació del misteri de Déu en la història de la salvació. El text d’aquestes meditacions ha estat publicat ara en el llibre titulat Ment oberta, cor creient (Ed. Claret, Barcelona, 2013). En la meditació sobre el baptisme del Senyor, diu comentant l’antífona que he citat que “aquests tres misteris queden units en una visió esponsalícia: l’espòs és Crist, el Messies, el qual estima la seva esposa, l’Església, i es lliura per ella purificant-la en les aigües del baptisme, fent-la seva. I es parla de noces, no ja sols de prometatge, i es parla de festa de noces a la qual van convidats que porten regals i que s’alegren amb el bon vi. És l’epifania de Crist, el Fill de Déu que fa seu el seu poble i s’hi uneix amb un amor esponsal. És l’epifania d’unes noces, l’epifania també de l’esposa, la santa i pecadora mare Església”.

            Tot això passa a ser símbol de la història de la salvació. En aquesta hi ha un temps d’espera, de nuviatge abans de Crist; un temps de noces, la presència terrenal del Messies promès; un temps de separació i com de viduïtat; i un temps de camí cap a la consumació final, que és l’expectació de les noces finals, en el compliment de les promeses definitives.

            A Israel, i també a molts altres llocs, era i és costum de celebrar les noces amb un banquet. I els profetes d’Israel –sobretot Isaïes- veuen la culminació de la història com un gran banquet: el de les noces de l’Anyell amb la humanitat. “La seva esposa –diu el llibre de l’Apocalipsi (19,7-8)- ja està engalanada. Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, que són les bones obres del poble sant.”   

            El baptisme de Jesús és una epifania; per això té molt sentit la seva presència en l’any cristià molt a prop de la festa dels Reis Mags. És l’epifania de Crist com a revelador de Déu Pare, en el cel obert després del baptisme de Jesús; com a Espòs de l’Església, en l’aigua i el vi del convit de noces; i com la llum per a Israel i per a totes les nacions, com celebrarem en la propera festa de la seva Presentació al Temple.

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona