Comença la Setmana Santa

(Diumenge, 01/04/2012)

Amb el diumenge de Rams comença la Setmana Santa. Els cristians acompanyem Jesús quan va pujar a Jerusalem. Ens hi hem preparat durant la Quaresma. En el temps de Quaresma la nostra arxidiòcesi de Barcelona ha celebrat  la Missió Metròpolis, que ha volgut ser una invitació als creients a redescobrir la urgència de viure l’Evangeli i de fer-lo conèixer als batejats que s’han allunyat de l’Església i també als qui no coneixen encara Crist.

En sintonia amb aquesta iniciativa, voldria fer una crida a totes aquelles persones a qui pugui arribar la meva veu a unir-se a Crist en aquesta Setmana Santa i en la seva culminació que és la Pasqua. En ell, Déu s’ha acostat a la humanitat i s’ha manifestat com a Amor. En ell, a tot cristià se li promet una vida en plenitud, que és el do gratuït que Déu ens està donant ja ara i ens donarà totalment en la vida eterna. En Crist s’il·lumina el misteri del dolor i de la mort.

Aquest misteri de mort i de resurrecció de Jesucrist que celebrem pot ajudar-nos a estimar més els germans i a compartir més el nostre temps i els nostres béns amb les persones i famílies que passen moltes necessitats a causa de la gran crisi econòmica que vivim, fent costat als malalts i les persones que viuen soles.

Mentre Jesús caminava amb els seus deixebles cap a Jerusalem els anava explicant en què consistia anar a aquella ciutat santa. “Llavors –llegim a l’Evangeli- començà a ensenyar-los que calia que el Fill de l’home patís molt i fos rebutjat pels ancians, pels grans sacerdots i pels escribes, fos mort i, després de tres dies, ressuscités. I els ho deia ben clarament”.

A Pere i als altres deixebles els costà molt entendre aquest camí cap a Jerusalem i només més tard comprengueren el pla de Déu. També ens costa a nosaltres. Per això, l’amenaça més perillosa per a l’Església i per als cristians és el rebuig de la creu de Crist.

Sant Pau va entendre molt bé el misteri de la creu com a font de saviesa i de vida. I es dirigeix als cristians de Corint amb aquestes paraules: “Mentre que els jueus demanen prodigis i els grecs volen saviesa, nosaltres prediquem un Messies crucificat, escàndol per als jueus i niciesa per a les altres nacions; però per als qui han rebut la vocació, un Messies que és poder i saviesa de Déu”.

La creu és el signe de la identitat cristiana. És abominada per molts, però continua atraient milers i milers de creients, que –sobretot el Divendres Sant- es postren per adorar-hi Aquell que, sense deixar de ser Déu, es va fer home i compartí la mort per salvar la humanitat. La creu és el signe definitiu de l’amor fidel de Déu a tots nosaltres. Per això, aquests propers dies, podem fer nostra la senzilla i profunda pregària de sant Francesc d’Assís: “Us adorem, Senyor, i us beneïm perquè amb la vostra santa creu heu redimit el món”. A l’Església diocesana de Barcelona, aquesta memòria de la passió del Senyor ha estat sempre ben present, com ho manifesta el fet que la santa Creu sigui, amb santa Eulàlia, la titular de la nostra església catedral.

Tanmateix, el camí de Jesús cap a Jerusalem no va acabar en el Calvari. Jesús morí en creu i fou sepultat, però ressuscità. Aquesta és la victòria definitiva que venç el mal, el sofriment i la mort. Per això, la creu, en la vida de la humanitat, és un pas, un trànsit cap a la vida. I, per això, la creu és la font de la nostra esperança.

  † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

VERSIÓ ÀUDIO