Carta Pastoral Una església samaritana enmig de les grans ciutats.

Descarrega la carta pastoral en català aquí “Una església samaritana enmig de les grans ciutats”. Així es titula la carta pastoral del Cardenal Sistach per al nou curs. Preocupat pel paper de l’església en un context eminentment urbà, l’Arquebisbe de Barcelona marca les pautes d’encaix i els reptes a tenir en compte en les cultures urbanes. […]

22 Set, 2014
Església de Barcelona

Descarrega la carta pastoral en català aquí

“Una església samaritana enmig de les grans ciutats”. Així es titula la carta pastoral del Cardenal Sistach per al nou curs. Preocupat pel paper de l’església en un context eminentment urbà, l’Arquebisbe de Barcelona marca les pautes d’encaix i els reptes a tenir en compte en les cultures urbanes. Tot repassant els tres objectius del pla pastoral de la diòcesi, insisteix en que les parròquies han de tenir sempre les seves portes obertes, “no poden tenir horaris rurals” ja que la ciutat és “un immens aparador de portes obertes, comercials i de serveis”.

Una església en sortida

En aquesta carta pastoral, el Cardenal Sistach avança que, un cop finalitzat el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, s’organitzaran unes jornades pastoralssobre aquesta temàtica que ajudin al poble fidel a “pensar i organitzar una pastoral més urbana a la nostra arxidiòcesi”.

Extraient les seves pròpies conclusions de la primera fase del Congrés, l’Arquebisbe de Barcelona considera que “la missió a les grans ciutats demana una conversió pastoral sòlida i fidel, allunyada, amb paraules de Sant Joan Pau II, de tota ‘introversió eclesial’” i aconsella que, per evangelitzar en la gran ciutat, l’Església ha de ser “una Església en sortida, ni sedentària ni autoreferencial, ni temorenca ni tancada en ella mateixa”.

La religió, nucli de cultura

“Penso que en les grans ciutats les famílies cristianes –com a autèntiques esglésies domèstiques- han de prendre major consciència que han de ser evangelitzadores envers moltes persones que coneixen per diversos motius i que cal que siguin evangelitzades”, expressa el Cardenal Sistach, qui des de bon començament ja anuncia que el Papa Francesc l’ha nomenat membre del Sínode de la Família.

L’Arquebisbe de Barcelona també ha dedicat unes paraules en relació als pobres que viuen en la gran ciutat: “Ens hem de deixar evangelitzar pels pobres però alhora hem d’evangelitzar els pobres” i proposa combinar l’acció a favor dels pobres “amb la implicació ètica en els comportaments i la pregària amb la litúrgia”.

Portes obertes

Una de les idees més recalcades en la carta pastoral és que les parròquies, inserides en uns hàbits i llenguatge urbans, han de poder acollir degudament els ciutadans seguint els seus ritmes. Això significa que les esglésies no poden tancar les seves portes, s’han d’adaptar “a aquests ritmes per tal de col·locar-hi les formes d’anunci de l’Evangeli”. En aquest sentit, els sacerdots han d‘oferir proximitat i encontre “mitjançant un excel·lent acolliment, diàleg i acompanyament”. I és que la gran ciutat és un espai privilegiat de trobada amb Déu, amb Jesús i amb l’altre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)