Carta Pastoral Una església samaritana enmig de les grans ciutats.

Descarrega la carta pastoral en català aquí

“Una església samaritana enmig de les grans ciutats”. Així es titula la carta pastoral del Cardenal Sistach per al nou curs. Preocupat pel paper de l’església en un context eminentment urbà, l’Arquebisbe de Barcelona marca les pautes d’encaix i els reptes a tenir en compte en les cultures urbanes. Tot repassant els tres objectius del pla pastoral de la diòcesi, insisteix en que les parròquies han de tenir sempre les seves portes obertes, “no poden tenir horaris rurals” ja que la ciutat és “un immens aparador de portes obertes, comercials i de serveis”.

Una església en sortida

En aquesta carta pastoral, el Cardenal Sistach avança que, un cop finalitzat el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, s’organitzaran unes jornades pastoralssobre aquesta temàtica que ajudin al poble fidel a “pensar i organitzar una pastoral més urbana a la nostra arxidiòcesi”.

Extraient les seves pròpies conclusions de la primera fase del Congrés, l’Arquebisbe de Barcelona considera que “la missió a les grans ciutats demana una conversió pastoral sòlida i fidel, allunyada, amb paraules de Sant Joan Pau II, de tota ‘introversió eclesial’” i aconsella que, per evangelitzar en la gran ciutat, l’Església ha de ser “una Església en sortida, ni sedentària ni autoreferencial, ni temorenca ni tancada en ella mateixa”.

La religió, nucli de cultura

“Penso que en les grans ciutats les famílies cristianes –com a autèntiques esglésies domèstiques- han de prendre major consciència que han de ser evangelitzadores envers moltes persones que coneixen per diversos motius i que cal que siguin evangelitzades”, expressa el Cardenal Sistach, qui des de bon començament ja anuncia que el Papa Francesc l’ha nomenat membre del Sínode de la Família.

L’Arquebisbe de Barcelona també ha dedicat unes paraules en relació als pobres que viuen en la gran ciutat: “Ens hem de deixar evangelitzar pels pobres però alhora hem d’evangelitzar els pobres” i proposa combinar l’acció a favor dels pobres “amb la implicació ètica en els comportaments i la pregària amb la litúrgia”.

Portes obertes

Una de les idees més recalcades en la carta pastoral és que les parròquies, inserides en uns hàbits i llenguatge urbans, han de poder acollir degudament els ciutadans seguint els seus ritmes. Això significa que les esglésies no poden tancar les seves portes, s’han d’adaptar “a aquests ritmes per tal de col·locar-hi les formes d’anunci de l’Evangeli”. En aquest sentit, els sacerdots han d‘oferir proximitat i encontre “mitjançant un excel·lent acolliment, diàleg i acompanyament”. I és que la gran ciutat és un espai privilegiat de trobada amb Déu, amb Jesús i amb l’altre.