Carta Pastoral Una església samaritana enmig de les grans ciutats.

Descarrega la carta pastoral en català aquí “Una església samaritana enmig de les grans ciutats”. Així es titula la carta pastoral del Cardenal Sistach per al nou curs. Preocupat pel paper de l’església en un context eminentment urbà, l’Arquebisbe de Barcelona marca les pautes d’encaix i els reptes a tenir en compte en les cultures urbanes. […]

22 Set, 2014
Església de Barcelona

Descarrega la carta pastoral en català aquí

“Una església samaritana enmig de les grans ciutats”. Així es titula la carta pastoral del Cardenal Sistach per al nou curs. Preocupat pel paper de l’església en un context eminentment urbà, l’Arquebisbe de Barcelona marca les pautes d’encaix i els reptes a tenir en compte en les cultures urbanes. Tot repassant els tres objectius del pla pastoral de la diòcesi, insisteix en que les parròquies han de tenir sempre les seves portes obertes, “no poden tenir horaris rurals” ja que la ciutat és “un immens aparador de portes obertes, comercials i de serveis”.

Una església en sortida

En aquesta carta pastoral, el Cardenal Sistach avança que, un cop finalitzat el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutatss’organitzaran unes jornades pastoralssobre aquesta temàtica que ajudin al poble fidel a “pensar i organitzar una pastoral més urbana a la nostra arxidiòcesi”.

Extraient les seves pròpies conclusions de la primera fase del Congrés, l’Arquebisbe de Barcelona considera que “la missió a les grans ciutats demana una conversió pastoral sòlida i fidel, allunyada, amb paraules de Sant Joan Pau II, de tota ‘introversió eclesial’” i aconsella que, per evangelitzar en la gran ciutat, l’Església ha de ser “una Església en sortida, ni sedentària ni autoreferencial, ni temorenca ni tancada en ella mateixa”.

La religió, nucli de cultura

“Penso que en les grans ciutats les famílies cristianes –com a autèntiques esglésies domèstiques- han de prendre major consciència que han de ser evangelitzadores envers moltes persones que coneixen per diversos motius i que cal que siguin evangelitzades”, expressa el Cardenal Sistach, qui des de bon començament ja anuncia que el Papa Francesc l’ha nomenat membre del Sínode de la Família.

L’Arquebisbe de Barcelona també ha dedicat unes paraules en relació als pobres que viuen en la gran ciutat: “Ens hem de deixar evangelitzar pels pobres però alhora hem d’evangelitzar els pobres” i proposa combinar l’acció a favor dels pobres “amb la implicació ètica en els comportaments i la pregària amb la litúrgia”.

Portes obertes

Una de les idees més recalcades en la carta pastoral és que les parròquies, inserides en uns hàbits i llenguatge urbans, han de poder acollir degudament els ciutadans seguint els seus ritmes. Això significa que les esglésies no poden tancar les seves portes, s’han d’adaptar “a aquests ritmes per tal de col·locar-hi les formes d’anunci de l’Evangeli”. En aquest sentit, els sacerdots han d‘oferir proximitat i encontre “mitjançant un excel·lent acolliment, diàleg i acompanyament”. I és que la gran ciutat és un espai privilegiat de trobada amb Déu, amb Jesús i amb l’altre.

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però, al principi no era pas així.

(Mt 19,3-12)