Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Per què no llegim més la Bíblia?»
Avui l’Església celebra el Diumenge de la Paraula de Déu i a les diòcesis catalanes també iniciem la 10a Setmana de la Bíblia, que té com a lema: «Que la Paraula de Crist habiti en vosaltres» (Col 3,16). Espero que aquests dos esdeveniments siguin una ocasió perquè descobrim la importància de la Paraula de Déu […]
22 Gen, 2026
Avui l’Església celebra el Diumenge de la Paraula de Déu i a les diòcesis catalanes també iniciem la 10a Setmana de la Bíblia, que té com a lema: «Que la Paraula de Crist habiti en vosaltres» (Col 3,16). Espero que aquests dos esdeveniments siguin una ocasió perquè descobrim la importància de la Paraula de Déu en la nostra vida i en la vida de l’Església.
Segurament tots nosaltres tenim a casa alguna Bíblia. Pot ser la Bíblia que ens van regalar quan vam rebre el sagrament de la Confirmació o la que hem heretat dels nostres pares. És possible que la tinguem en una prestatgeria i que gairebé no l’hàgim obert mai, que sigui tan sols un bonic ornament.
¿Per què no llegim més la Bíblia? Potser per mandra, per poc interès o perquè ens sembla un text desfasat que no té res a veure amb la nostra realitat. La Bíblia és una carta d’amor de Déu a la humanitat. Quan la llegim descobrim personatges a través dels quals vivim valors universals i intemporals com la pau, la fraternitat, la justícia, la solidaritat i la bellesa de l’amor. ¿Quins tresors amaga aquest llibre que ha estat traduït a tantes llengües i que ha estat escrit al llarg de segles?
La Bíblia és un text escrit en un context històric que recull relats de l’experiència de fe del poble de Déu. Quan la llegim guiats per l’Esperit Sant aprenem a conèixer Déu, aprenem a conèixer Jesús. Descobrim com estimava, com acollia els més necessitats i com es relacionava amb Déu Pare. Demanem a Crist que la lectura de la Bíblia ens ajudi a tenir els mateixos sentiments que Ell.
La Bíblia ens ajuda a sortir de la nostra zona de confort. Hi trobem personatges de diferents èpoques que pateixen per la seva vulnerabilitat o per ser víctimes de situacions injustes. Aquestes vivències relatades, sens dubte, ens interpel·len i ens mouen a comprendre i a atendre els nostres germans vulnerables d’avui. Déu es comunica amb nosaltres a través d’ells.
La Paraula de Déu ens dona força per viure la vida amb alegria. Ens alimenta i guareix les ferides més profundes. Podem dir que és una guia segura que il·lumina sempre els nostres passos i, de manera particular, quan ens sentim perduts i no trobem sentit a la vida. La Paraula de Déu sempre és fresca, no caduca. Així ho expressa el profeta Isaïes: «L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu dura per sempre» (Is 40,8). És llum per interpretar moltes de les situacions que vivim i viu el nostre món.
Benvolguts germans i germanes, agafem la Bíblia que adorna la nostra llar, no tinguem por d’obrir-la. I és que cada vegada que llegim la Sagrada Escriptura, Déu encén un petit llum dins nostre. Deixem que la Paraula de Déu habiti en nosaltres. Vine, Esperit Sant, i il·lumina’ns en aquest camí.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
