Carta dominical | Veniu i adoreu-lo

Aquest quart diumenge d’Advent, voldria explicar-vos un breu relat. Diu així. Un home molt ric tenia una gran passió per l’art. Tenia de tot a la seva col·lecció, des de Picasso fins a Rafael. Sovint s’asseia a admirar les seves obres d’art. Un dia, el seu fill va marxar a la guerra. Va morir a […]

14 Des, 2016
Església de Barcelona

Aquest quart diumenge d’Advent, voldria explicar-vos un breu relat. Diu així. Un home molt ric tenia una gran passió per l’art. Tenia de tot a la seva col·lecció, des de Picasso fins a Rafael. Sovint s’asseia a admirar les seves obres d’art. Un dia, el seu fill va marxar a la guerra. Va morir a la batalla mentre rescatava un altre soldat.

Per al pare va ser un cop molt dur. Dies més tard, la vigília de Nadal, algú va trucar a la seva porta. Era un jove amb un paquet que li va dir: «Senyor, vostè no em coneix; sóc el soldat per qui el seu fill va donar la vida. Va salvar molts d’altres. El dia que va morir em portava a un lloc segur quan una bala li va travessar el cor. Sovint em parlava de vostè i del seu amor a la pintura».

El jove li va entregar el paquet: «Sé que no val gaire, no sóc un gran artista, però al seu fill li agradaria que fos per a vostè». El pare va obrir el paquet. Era el retrat del seu fill. Va contemplar el quadre amb emoció i es va meravellar quan va veure com el soldat havia sabut plasmar la personalitat del seu fill a la pintura, sobretot l’expressió dels ulls. Els seus se li van omplir de llàgrimes. Va agrair al jove la seva oferta i va voler pagar el quadre. «Oh no, senyor, mai podria pagar el que va fer el seu fill per mi! És un regal.» El pare va penjar el retrat sobre la lleixa de la xemeneia.

Quan l’home va morir, es va anunciar la subhasta de totes les pintures que col·leccionava. Molta gent adinerada va assistir-hi desitjant posseir alguna de les famoses obres de la seva col·lecció. També hi havia el retrat del fill.

El subhastador va colpejar amb la maça per iniciar la subhasta. «Començarem amb el retrat del fill. Què s’ofereix per aquest retrat?». Es va fer el silenci. Una veu des del fons de la sala va cridar: “Tant se val! No hem vingut per això! Volem els Van Goghs, els Rembrandts. Passem a les ofertes de veritat!»

El subhastador va continuar amb la subhasta: «El fill! Qui s’emporta el fill?» Es va sentir una veu tremolosa que venia del fons de la sala: «Dono deu dòlars per la pintura!» Era el vell jardiner de la casa. Era pobre i no podia oferir més.

«Tenim deu dòlars. Quin n’ofereix més?» La multitud començava a enfadar-se. No volien el quadre del fill. El subhastador va colpejar finalment amb la maça: «Va a la una, va a les dues, venuda per 10 dòlars!» «Comencem per la col·lecció!», va cridar un d’ells. «Sí, que portin les obres de valor», va dir un altre. El subhastador va deixar la maça i va dir: «Senyores i senyors, la subhasta s’ha acabat». «I els quadres?», van dir els presents. «Ho sento», va contestar, «el testament incloïa un secret que solament ara puc revelar: només la pintura del fill havia de ser subhastada. Qui la comprés heretaria totes les possessions del difunt, incloses la mansió i la famosa pinacoteca. Per tant, qui va estimar el fill s’ho queda tot».

Aquesta bonica història ens recorda què celebrem per Nadal: el naixement del Fill de Déu a Betlem. Sí, s’ha fet un de nosaltres. Acollim-lo. Donem-li cabuda a la nostra llar, a la nostra família, en el més íntim del nostre cor.

Els pastors de Betlem, el primer Nadal, van sentir la crida de Déu a adorar-lo i van anar-hi ràpidament, i van trobar Maria i Josep, i el nen al pessebre. Li van oferir el que tenien i el que eren, li van oferir les seves mateixes persones, i el van anunciar a tots  els qui el van voler escoltar: “En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors.” (Lc 2,17-18). Però no ho oblidem: només parla de Jesús d’una manera convincent qui és capaç d’adorar-lo.

Benvolguts germans, que l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres, us concedeixi la seva pau, la seva força, la seva joia, el seu Esperit. 

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona


Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)