Carta dominical | Endinsar-nos en el misteri de Betlem

Aquest dia de Nadal, us proposo endinsar-nos en el misteri de Betlem. Us convido a mirar detingudament l’establia amb tot el que significa i tot el que pot evocar en cadascun de nosaltres. Fem-ho, com demana aquesta festa, amb humilitat i senzillesa. Com ho varen fer aquells pastors –que personificaven els pobres i marginats d’aquell temps- que es posaren en camí cap a Betlem.

El papa Francesc ens ha regalat un text bonic per a aquells que estem interessats en la realització de la missió de l’Església avui. Em refereixo a l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium. En aquest text, el Papa ens explica com podem ser evangelitzadors en el món d’avui i ens recorda quin és el contingut d’aquesta evangelització i amb quines actituds i disposicions hem de ser apòstols, portadors d’un Evangeli de joia i d’esperança per a la gent del nostre món.

L’Església avui i aquí no és valorada i fins i tot podríem dir que alguns proven d’arraconar-la i fer-la fora de les places públiques. El missatge de Jesucrist no interessa i, en tot cas, es deixa per a les sagristies o per l’interior de la consciència individual. Sobre l’Església cau una allau de crítiques que els mitjans de comunicació airegen amb molta efectivitat i amb tota mena de detalls. Aquests fets ens fan pensar en el misteri de Betlem, el misteri del Fill de Déu, per al qual no hi havia lloc a l’hostal a l’hora de venir al món i que va morir a la creu, ”fora de la ciutat” de Jerusalem, rebutjat i escarnit.

Això ens porta a pensar que l’Església ha passat de ser una fortalesa sòlida i gran a ser una casa fràgil i provisional, exposada als vents i als freds, refugi de persones desplaçades enmig d’aquesta societat moderna, que sembla que prescindeix del missatge religiós. En definitiva, és com una establia, com l’establia de Betlem.

Molt abans del Concili Vaticà II, el teòleg Karl Rahner parlava d’una “Església de la diàspora” o de la situació del cristià en un món que ja no és cristià. I assenyalava les condicions en què viu l’Església: globalització, pluralisme radical, secularització. Allò que anunciava Rahner s’ha complert i, fins i tot, ha anat més enllà. La disminució numèrica dels cristians no ens ha de dur al desànim o a abandonar el treball evangelitzador. Més aviat ben al contrari, aquesta situació ens ha de dur a lliurar-nos amb més ardor a l’acció missionera, com ens demana –i ens en dóna exemple- el papa Francesc.

Karl Rahner va dir també que “el cristià del futur o serà místic o no serà”. Què volia dir amb aquestes paraules? Ens volia dir que ens cal centrar-nos més i  més en el misteri de Crist; que ens hem d’endinsar en el misteri i en el missatge de Crist. La dimensió mística de la fe cristiana té les arrels en la contemplació i l’amor a Jesucrist com el do més gran que Déu Pare ha fet al món. La joia cristiana de Nadal troba aquí les arrels.

Deixeu-me desitjar a tothom un bon Nadal amb les paraules de dos grans místics, sant Joan de la Creu i el beat Ramon Llull, en aquest any dedicat a Llull en què tant l’hem recordat. Joan de la Creu, en la seva Pujada a la muntanya del Carmel, ens invita a viure l’alegria exultant pel do que Déu Pare ens ha fet en el Crist: “Perquè donant-nos, com ens va donar, el seu Fill, que és la seva Paraula –i no en té d’altra-, ens ho ha donat tot plegat i d’una sola vegada en aquesta Paraula única, i ja no ha de parlar més”.

I el beat Ramon Llull, en el seu Llibre de Contemplació, ens invita a posar la nostra alegria en Déu, amb aquesta pregària ben pròpia de Nadal: “És tan gran l’alegria que Vós heu posat en mi, que el meu gaudi d’alegria i de força, com menys me l’atribuesc a mi, més l’atribuesc a Vós: car poc valdria si me l’atribuïa a  mi. Per això, plagui-us, Senyor, que tot bé l’entengui de Vós, que sou el meu Creador i el meu Déu”. Us desitjo a tots un sant i joiós Nadal de l’any de gràcia de 2016.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona