Carta dominical | «Una vida plena de cor»

Aquest diumenge celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que ens omple d’esperança i confiança en recordar que la relació d’amor entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant és l’origen de tot. Darrere de tot el que existeix hi ha una família que s’estima en extrem, que ens ha creat i que ens acollirà al final d’aquesta vida.

És un moment intens del calendari litúrgic que avui adquireix un significat encara més especial per les conseqüències del coronavirus. Aquesta festa és també la data escollida per a la Jornada Pro orantibus, dedicada a pregar intensament per les persones consagrades contemplatives que contínuament preguen per nosaltres, i que aquest any té el lema: «Amb Maria al cor de l’Església».

La vida contemplativa és expressió de l’amor radical a Déu, a cada un dels seus fills i a tota la creació. Els monjos, les monges i els eremites ofereixen la seva vida en lloança contínua a la Santíssima Trinitat. La seva pregària intercedeix constantment per la comunitat cristiana i pel món sencer. Des dels inicis de l’Església sempre hi ha hagut cristians que s’han sentit interpel·lats per les paraules de Jesús: «Vine i segueix-me» i, moguts per l’Esperit Sant, s’han consagrat totalment a Déu, a exemple de Jesús que passava nits senceres pregant.

La vida contemplativa es desenvolupa en silenci enmig del soroll del món, en espais privilegiats per cultivar la vida interior i la pregària, on es respira diferent, on la pau i la placidesa ho inunden tot, on un se sent bé. Sor Isabel de la Trinitat diu: «Quan t’aconsello la pregària, no es tracta d’imposar-se una quantitat de pregàries vocals per resar-les diàriament. Parlo més aviat de l’elevació de l’ànima a Déu a través de totes les coses, que ens constitueix en una mena de comunió ininterrompuda amb la Santíssima Trinitat i ens fa obrar amb senzillesa a la llum de la seva mirada» (Epistolari 202).

Prop de casa nostra tenim monestirs i convents de vida contemplativa on podem recuperar el cos i l’ànima amb un temps de recés i de pregària. Avui dia, a internet, podem trobar molta informació i vídeos que ens ajudin a descobrir la bellesa i la profunditat d’aquesta vida plena de cor. Us animo a tenir una trobada amb un monjo o una monja contemplatius, és una experiència que no us deixarà indiferents.

Més enllà de les parets d’un monestir, els cristians som cridats a ser d’alguna manera contemplatius en la quotidianitat. Aquests mesos de confinament, hem viscut algunes experiències similars a les dels contemplatius, reclosos als monestirs. Ells, però, han escollit lliurement, moguts per l’Esperit, el camí de seguir Jesucrist per dedicar-se exclusivament a la vida contemplativa. La pregària que surt dels monestirs és la veu de l’Església i de molts homes i dones que no saben, no volen o no poden pregar.

Benvolguts germans i germanes, vull agrair a la Santíssima Trinitat el do de la vida contemplativa per a l’Església. Que Santa Maria, Mare de Déu, acompanyi el nostre camí, i el de tots els contemplatius, amb la llum de la fe, el consol de l’esperança i la fortalesa de la caritat. I no ens oblidem de pregar sovint: «Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.» Amén.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.