Carta dominical | «Crist, font de vida i esperança»

Avui celebrem la solemnitat de Corpus Christi i enguany també commemorem els 700 anys de la primera processó de Corpus a Barcelona, que aquesta vegada tindrà lloc a l’interior de la Catedral. En aquesta solemnitat proclamem la nostra fe en Crist, la presència del qual es fa real en l’Eucaristia. Aquesta presència va més enllà […]

11 Juny, 2020
Església de Barcelona

Avui celebrem la solemnitat de Corpus Christi i enguany també commemorem els 700 anys de la primera processó de Corpus a Barcelona, que aquesta vegada tindrà lloc a l’interior de la Catedral. En aquesta solemnitat proclamem la nostra fe en Crist, la presència del qual es fa real en l’Eucaristia. Aquesta presència va més enllà de la celebració de la missa. Per això, l’Església ens convida a adorar la sagrada Eucaristia.

Els últims mesos hem viscut una situació trista i anòmala. La pandèmia de la Covid-19 ha impedit celebrar l’Eucaristia a les parròquies i comunitats. No obstant això, encara que no hàgim combregat sacramentalment, ho hem pogut fer espiritualment. Així ho expressa sant Antoni Maria Claret: «Tindré una capella fabricada enmig del meu cor i en ella, dia i nit, adoraré Déu amb un culte espiritual».

Sense poder rebre Crist en l’Eucaristia, ha estat un temps de preparació, discret i fructífer, com el que va viure Jesús abans d’iniciar la seva vida pública. Aquests mesos ens ajudaran a valorar més la comunió eucarística, així com la riquesa i la diversitat de les comunitats i la profunditat i l’alegria de les celebracions.

Seguint les mesures adoptades per les autoritats sanitàries, ens hem pogut tornar a reunir per celebrar l’Eucaristia i rebre el Cos de Crist. En l’Eucaristia, Ell ens mostra el gran amor que ens té i s’entrega com a veritable aliment per fer créixer la nostra fe, esperança i caritat. Ell és el pa que dona la vida al món. L’Evangeli ens diu que qui menja aquest pa viurà en Crist i Crist habitarà en ell.

La celebració eucarística és més que una experiència individual entre Déu i nosaltres. Els que mengem el mateix pa formem un mateix cos obert a la solidaritat i a la fraternitat. L’Eucaristia ens impulsa a viure d’amor, a lliurar-nos sense mesura i a veure Crist en totes les persones.

És possible que, de vegades, ens sembli que Déu resta ocult i en silenci. Però Crist va venir per quedar-se amb nosaltres. Com ens ho recorda el Concili Vaticà II, el trobem en la seva Paraula, en la pregària de l’Església reunida en el seu nom, en els sagraments, en el sacrifici de la missa, en la persona del ministre, en els pobres, en els malalts i en els presos (cf. LG 48); però, sobretot, està present en les espècies eucarístiques (cf. SC 7). Ara bé, com ens recorda sant Tomàs d’Aquino, aquesta presència de Crist «no es coneix pels sentits sinó només per la fe, que se sosté en l’autoritat de Déu».

Jesús ens va dir que l’amor amb què tractem els germans, especialment els més vulnerables, el rep Ell. I això és el que ens recorda avui Càritas, que és la mà amorosa de l’Església per atendre els pobres. Precisament avui podem donar una gran ajuda a aquesta institució en la col·lecta d’aquest diumenge.

Benvolguts germans i germanes, tant de bo que l’Eucaristia ens ensenyi a ser com Maria en el misteri de la Visitació. Quan la Mare de Déu va anar a veure la seva cosina Elisabet, el nen que portava en les seves entranyes va saltar d’alegria. Sapiguem també nosaltres caminar per la vida i portar als altres el goig i l’esperança del Cos de Crist.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)