Carta dominical | «Pentecosta, creativitat i esperança»

La solemnitat de la Pentecosta és la culminació del Misteri de la Pasqua. Amb aquesta festa, l’Església ens recorda que Déu ens ho ha donat tot. Déu va estimar tant el món que ens va entregar el seu únic Fill. Avui agraïm a Déu que ens hagi donat també el seu Esperit. Gràcies a l’Esperit Sant podem dir amb sant Joan de la Creu: «Déu és meu i tot per a mi » (Dichos de luz y amor, 27).

A l’Evangeli, Déu se’ns mostra sovint com a Esperit, com a alè vital, com a vent lliure que guareix i dona vida. «El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va» (Jn 3, 8). Així és Déu, sempre és nou, sempre sorprèn.

Tanmateix, sovint ens pot passar que tenim una vida tan organitzada, tan plena d’activitats, que no deixem espai per a la novetat de l’Esperit Sant. Creiem que ho sabem tot i no deixem que Déu ens renovi. Amb aquesta actitud, som incapaços de llegir els signes dels temps i d’escoltar el que l’Esperit ens vol dir.

El dia de la Pentecosta, quan Jesús dona l’Esperit Sant als seus deixebles, ells no hi intervenen, tan sols l’acullen. Per acollir l’Esperit de Déu cal estar en silenci i escoltar amb el cor. Acollir l’Esperit implica passar de pensar en Déu a aprendre a percebre’l en el més íntim i profund del nostre ésser. Cal, doncs, passar del cap al cor.

El papa Francesc, en la seva meditació Un pla per ressuscitar, ens diu que, quan tenim una experiència interior de Déu la nostra fe queda transformada. L’Esperit de Déu desperta la nostra creativitat i ens fa disponibles per ajudar aquell qui ens necessiti. Això és especialment necessari davant les greus conseqüències de la pandèmia de la Covid-19. El Papa ens exhorta dient: «Urgeix discernir i trobar el pols de l’Esperit per impulsar les dinàmiques que poden testimoniar i canalitzar la vida nova que el Senyor vol generar en aquest moment concret de la història» (Vida Nueva. 18-24 d’abril de 2020).

Si acollim l’Esperit del Senyor, tornarem a néixer a una vida nova i esdevindrem sembradors d’esperança i il·lusió en les circumstàncies més adverses. Si ho anhelem amb constància, el mateix Esperit vindrà a ajudar-nos en la nostra feblesa (cf. Rm 8, 26). Quan Déu envia el seu Esperit reneix la creació i renova la faç de la terra (cf. Sl 104, 30).

Així doncs, demanem amb insistència al Senyor que ens enviï el seu Esperit i reservem algun moment del dia per estar simplement en actitud conscient d’acollida. Tant de bo que aquesta pregària intensa, en unió espiritual amb la Mare de Déu, ens obri a acollir l’acció de l’Esperit Sant en cadascun de nosaltres.

Vine, Esperit Sant, pare dels pobres, consol dels afligits, guia de l’Església. Envia’ns un raig de la teva llum, perquè sapiguem veure Crist en totes les persones, especialment en aquelles que més pateixen i en aquelles que estan més allunyades de Tu. Insufla en els nostres cors la brisa de l’esperança. Anima’ns a sembrar en el món la tendresa del Pare. Amén.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.