Carta dominical | «Una etapa d’esperança per l’Església»

  Durant l’Àngelus del 16 d’octubre passat, el papa Francesc va fer un anunci molt especial: l’assemblea del Sínode s’ampliarà. Es desenvoluparà en dues sessions en lloc d’una: la primera, del 4 al 29 d’octubre del 2023, i la segona, a l’octubre del 2024. I és que els fruits d’aquest procés sinodal han estat tants […]

08 Des, 2022
Església de Barcelona

 

Durant l’Àngelus del 16 d’octubre passat, el papa Francesc va fer un anunci molt especial: l’assemblea del Sínode s’ampliarà. Es desenvoluparà en dues sessions en lloc d’una: la primera, del 4 al 29 d’octubre del 2023, i la segona, a l’octubre del 2024. I és que els fruits d’aquest procés sinodal han estat tants en la fase diocesana, amb les aportacions de moltes persones, que perquè madurin cal disposar de més temps per discernir allò que vol Déu per a la nostra Església.

El procés sinodal continua amb l’etapa continental. En aquesta etapa revisarem a fons el camí que hem fet. Ho farem a partir d´un document elaborat per un grup d´experts de tot el món. Es tracta del Document de treball per a l’etapa continental, que ha estat aprovat per la Secretaria del Sínode.

El document ens proposa que reflexionem sobre un preciós text del profeta Isaïes: «Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les estaques» (Is 54,2). Amb aquesta imatge, el profeta Isaïes ens recorda que el poble d’Israel va viure durant anys al desert. La gent d’Israel habitava en tendes formades per tres elements: un tendal, unes cordes senzilles i unes estaques.

Les paraules del profeta Isaïes poden il·luminar el procés sinodal que estem vivint. Ens ajuden a imaginar la nostra Església com una casa oberta a tothom. Déu vol que despleguem els tendals de casa nostra, que anem a buscar tots aquells que no tenen on refugiar-se. Ens demana que la nostra Església sigui una família on tothom se senti escoltat i estimat.

Les cordes mantenen units els tendals de la tenda. Fan que aquesta resisteixi la força del vent i no s’ensorri. Al llibre de l’Eclesiastès podem llegir que una corda de tres fils no es trenca fàcilment (cf. Coh 4,12). Tant de bo que la nostra Església sigui una comunitat de germans i germanes unida al fil principal, Jesucrist.

Les estaques asseguren que la tenda estigui ben subjecta a terra. També l’escolta de la Paraula, la pregària i la celebració de l’Eucaristia i de la resta de sagraments són com estaques que mantenen fermes les nostres comunitats i donen forces per viure el present amb confiança i afrontar el futur amb esperança.

Aquest text ens anima a treballar per una Església que sigui una comunitat viva, missionera, que aculli tothom i que avanci plena de fe a la trobada de Jesús i dels nostres germans.

Benvolguts germans i germanes, el Sínode ha obert una etapa d’esperança per a la nostra Església. El Senyor compta amb tots nosaltres perquè doni fruit abundant. Preguem perquè Maria ens acompanyi en les fases següents d’aquest procés sinodal.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)