Carta dominical | «L’esperança, virtut de l’Advent»

  Avui celebrem el segon diumenge del temps d’Advent. L’Advent és un camí, un camí que ens prepara per acollir Crist en la celebració del Nadal. Una de les imatges i objectes que conviuen amb nosaltres aquests dies és la «Corona d’Advent», composta de quatre ciris o espelmes decorats, que es van encenent segons avancen […]

01 Des, 2022
Església de Barcelona

 

Avui celebrem el segon diumenge del temps d’Advent. L’Advent és un camí, un camí que ens prepara per acollir Crist en la celebració del Nadal. Una de les imatges i objectes que conviuen amb nosaltres aquests dies és la «Corona d’Advent», composta de quatre ciris o espelmes decorats, que es van encenent segons avancen els quatre diumenges fins a Nadal. L’Advent arriba embolcallat de color morat, el color de l’espera i preparació.

La virtut pròpia d’aquest temps litúrgic és l’esperança, que queda ben expressada en la segona Carta de sant Pere: «Però nosaltres, tal com Ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia» (2Pe 3,13). L’esperança cristiana sobrepassa les esperances humanes d’aquí i ara, ja que té com a fita la vida eterna amb Déu, però també és un impuls que pot millorar el món present.  Això ens ho recorda el Concili Vaticà II en la constitució pastoral Gaudium et spes. Inspirant-se en l’esperit d’aquest document conciliar, el papa Francesc ha anunciat aquest any que el proper Jubileu, l’any 2025, estarà centrat en la virtut de l’esperança.

L’esperança cristiana es fonamenta en la certesa que Crist ha vençut el pecat i la mort, i que nosaltres, units a Ell, també els vencerem. Aquesta esperança es fa vida gràcies al do de l’Esperit Sant que rep l’Església. L’Esperit Sant és com el vent que bufa i ens mou. El Papa diu que som com una nau empesa per aquest vent i que l’esperança és com la vela, ens ajuda a anar endavant, recull el vent i empeny la nau.

Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe d’aquesta ciutat de l’Àsia Menor, ens va deixar un valuós testimoni d’esperança amb les seves cartes escrites en el camí cap a Roma, on va ser martiritzat vers l’any 110. Dirigint-se a la comunitat de Roma, i tement que intervinguessin per alliberar-lo de morir per Crist, sant Ignasi d’Antioquia els va dir:

«No trauré cap profit dels plaers del món ni dels regnes d’aquest segle. M’estimo més morir en Crist que regnar sobre els límits de la terra. Estimo aquell que morí per nosaltres, aquell que ressuscità per nosaltres. I me n’aniré d’aquí molt aviat. Perdoneu-me, germans. No m’impediu de començar a viure, no us entesteu en la meva mort. No lliureu al món el qui anhela només ser de Déu, no mireu d’enganyar-me amb coses terrenals. Permeteu-me contemplar la llum pura; quan hi hagi arribat, seré home veritable» (A l’església de Roma, VI, 1-2).

Benvolguts germans i germanes, que ens acompanyi l’esperança cristiana en tot aquest temps de gràcia que vivim durant aquests dies d’Advent. Oferim al món l’esperança, un anhel enmig de les adversitats d’aquest temps convuls que vivim. Uns moments especialment complicats per a alguns germans i germanes nostres. Sentim i contemplem la llum que ens reconforta. I deixem que ens ressonin al cor les paraules de san Pau: ¿Qui ens separarà de l’amor de Crist? Ningú ni res podrà separar-nos d’Ell (cf. Rm 8,35-39). Que Santa Maria, Mare de l’Esperança, intercedeixi per tots nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)