Carta dominical | «Sant Mateu, l’evangelista d’aquest any»

Aquest diumenge comencem un nou any litúrgic, en el curs del qual meditarem i commemorarem tot el misteri de Déu revelat en Jesucrist. És un recorregut des de l’encarnació, passant per la creu, mort i resurrecció de Jesucrist, que culmina amb la Pentecosta i amb l’inici de la vida de l’Església. Una Església que avança […]

24 Nov, 2022
Església de Barcelona

Aquest diumenge comencem un nou any litúrgic, en el curs del qual meditarem i commemorarem tot el misteri de Déu revelat en Jesucrist. És un recorregut des de l’encarnació, passant per la creu, mort i resurrecció de Jesucrist, que culmina amb la Pentecosta i amb l’inici de la vida de l’Església. Una Església que avança a l’espera de la vinguda definitiva del Senyor. L’any litúrgic es clausura amb la celebració de Jesucrist com a Rei de tot el món, que celebràvem diumenge passat.

El Concili Vaticà II, per tal d’enriquir aquest itinerari i facilitar als fidels l’accés a la Paraula de Déu, va disposar tres cicles de lectures bíbliques per als diumenges i les festes, que se segueixen en anys consecutius. En el decurs d’aquest nou any litúrgic seguirem el cicle A, en el qual l’Església proposa la lectura de l’Evangeli de sant Mateu durant els diumenges del temps ordinari i del temps d’Advent, que avui iniciem.

El difunt bisbe auxiliar de Barcelona i gran estudiós de la litúrgia, Mons. Pere Tena i Garriga, en un article de l’any 2008 (Catalunya Cristiana, núm. 1513, pàg. 15) escrivia que «l’Evangeli de Mateu ha estat, des del començament, el que l’Església d’alguna manera ha considerat com a primer i bàsic. Ha estat, en la història, el més utilitzat en la litúrgia». «Possiblement [afegia], això ha marcat la predicació tradicional de l’Església i també l’espiritualitat cristiana».

Sant Mateu dirigeix el seu Evangeli a persones de cultura jueva, i, per aquest motiu, fa referències freqüents a l’Antic Testament. Aquestes referències són per a ell el punt de partida per parlar de Jesús i de la seva missió: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los, sinó a dur-los a la plenitud» (Mt 5,17). Un dels casos més clars d’aquesta manera de fer és el «sermó de la muntanya», en el qual Jesús ens regala el sentit més profund dels manaments de la Llei de Déu. La narració de Mateu és també la que ens parla més directament de l’Església.

Durant tot aquest any litúrgic, quan escoltem fragments de l’Evangeli de Mateu, prenguem consciència de la nostra dignitat de veritables fills d’Abraham per la fe; proposem-nos seguir el camí de les benaurances i demanem a Déu que la nostra vida sigui un seguiment apassionat de Jesús, com ho fou la de Mateu, que el va portar a recollir per escrit la vida de Jesús perquè tots la poguéssim conèixer. Gràcies, sant Mateu, pel teu Evangeli.

Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que ens ajudi a viure amb joia l’Evangeli i a ser-ne testimonis en el món present. I no oblidem llegir diàriament un fragment de l’Evangeli de sant Mateu, recordant el que deia sant Jeroni: «Ignorar les Escriptures és ignorar Crist».

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)