Carta dominical | «Santa Maria, mare de l’esperança»

En el camí de l’Advent, el quart diumenge està especialment dedicat a la Mare de Déu i al seu espòs, sant Josep. En la primera lectura d’aquesta celebració eucarística escoltem la profecia d’Isaïes: «la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel, que vol dir “Déu amb nosaltres”» (Is 7,14). Aquesta profecia s’ha complert.

Els cristians estem cridats a viure i a transmetre als nostres germans que Déu, creador de l’univers, s’ha fet home en el si virginal de santa Maria per a la nostra salvació. A la lectura de l’Evangeli d’avui llegim que Jesús naixerà de Maria, esposa de Josep, fill de David. Maria, la Mare del Fill de Déu i mare nostra sempre ens dona esperança, és la figura de l’Església-mare. Max Thurian, el teòleg i cofundador de la comunitat ecumènica de Taizé, es refereix a aquesta figura en un dels seus llibres titulat Maria, Mare del Senyor, figura de l’Església (Edicions 62). L’Església s’emmiralla en aquesta figura. Vol ser mare i donar esperança.

La Verge Maria, afligida pels dolors del part, va omplir-se de joia en sentir i veure que Jesús era nat. Va donar a llum el Fill de Déu, el Messies tan esperat, i amb Ell, amb la seva mirada i amb la seva presència, el món es va omplir de la seva llum i esperança. Déu Pare ens ha ofert el seu Fill etern com a salvador i redemptor del món, i ha volgut que continuem la seva obra amb el guiatge de l’Esperit Sant. El Pare vol que tots visquem l’alegria de l’Evangeli. L’alegria cristiana és especialment necessària en aquestes vigílies de Nadal. Aquesta alegria no és un sentiment, sinó que és fruit de saber amb certesa que, malgrat tot, Déu no ens abandona i vol entrar en la nostra vida.

A la vida de Maria hi trobem episodis en què ella dona esperança als que l’envolten. Així, per exemple, a les noces de Canà, Maria sempre està atenta i pendent dels altres. Durant el convit percep un problema, no hi ha vi.  Llavors, d’una manera natural, tracta de trobar la manera d’alleujar el neguit dels allà presents. I troba la solució recorrent a Jesús. Ell sempre és la font de la nostra esperança. Un altre exemple impressionant, que ens commou, és quan Maria, al peu de la Creu, en la passió del seu fill, el conforta amorosament amb la confiança posada en Déu. Jesús en aquell moment s’adreça a ella i al deixeble estimat, i els proposa que siguin una nova família, una família que esdevingui llavor d’esperança en el món.

 Benvolguts germans i germanes, avui els fidels cristians recordem el títol marià tan confortador de Mare de Déu de l’Esperança. Que aquests dies previs al Nadal, encara que sigui enmig d’adversitats i de crisis de tot tipus, no ens manqui la fe, l’esperança i la caritat. Treballem per fer de l’Església, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, un fogar d’esperança i de pau per al món.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.