Carta dominical | «Un somni de Déu»

Fa uns dies vaig llegir un document dels bisbes belgues que em va cridar molt l’atenció, ja que parlaven del somni de Déu per a la humanitat. Crec que compartir amb vosaltres el seu missatge ens pot ajudar a viure l’eix de la fraternitat, que és l’objectiu de la nostra arxidiòcesi per enguany. Mireu el […]

10 Gen, 2019
Església de Barcelona

Fa uns dies vaig llegir un document dels bisbes belgues que em va cridar molt l’atenció, ja que parlaven del somni de Déu per a la humanitat. Crec que compartir amb vosaltres el seu missatge ens pot ajudar a viure l’eix de la fraternitat, que és l’objectiu de la nostra arxidiòcesi per enguany. Mireu el que diuen els germans bisbes:

«En els nostres dies, haver de conviure amb un gran nombre de gent se sent cada vegada més com una càrrega. Vivim molt a prop els uns dels altres i hi ha quantitat de lleis i reglamentacions que miren de regular les relacions interpersonals […]. A més, aquestes [persones] són sovint molt diferents de nosaltres. Molt aviat ja no hi haurà al món un lloc que sigui homogeni quant a raça, color, llengua o religió. I llavors se sent dir: “Doncs deixeu-me que m’ocupi de mi mateix i del meu petit món”.

«I, tanmateix, viure en comunió amb molts altres, fins i tot diferents, és el primer somni de Déu per a la humanitat. El paradís era l’àmbit per excel·lència de la coexistència: els éssers humans, les plantes, els animals i tot el cosmos. Es posaven noms per poder-se conèixer i per poder-se interpel·lar mútuament. Llavors regnava la pau, la serenitat i l’alegria. […] La vida en comú amb els altres no era una càrrega, sinó una gràcia.» (Conferència Episcopal de Bèlgica, No sabeu interpretar els signes dels temps? (Cf. Mt 16,3b), 2007, n. 60-61)

Per què ens costa la convivència, per què ens costa la fraternitat? Potser perquè hem oblidat que la fraternitat suposa sempre una paternitat. Potser hem volgut viure una fraternitat òrfena. L’absència d’un mateix pare fa que ens costi molt més acceptar les diferències de l’altre, i som temptats de viure en l’auto-referencialitat: «Deixeu-me que m’ocupi de mi mateix i del meu petit món».

La fraternitat és un do que Déu Pare vol regalar a cada un dels seus fills. No és una conquesta o un mèrit per ser bones persones. És un do que respon a un gran desig que Jesucrist demana al Pare: «Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu.» (Jn 17,21)

Ara bé, fixem-nos que no és un desig capritxós de Déu. Nosaltres necessitem la fraternitat, necessitem la companyia per viure, per conèixer-nos a nosaltres mateixos, per afrontar les dificultats, per prendre decisions, per celebrar la vida. La fraternitat és un do i alhora una necessitat. Ens demana l’esforç d’intentar mirar l’altre no des de la sospita sinó buscant reconèixer-hi la presència del Senyor.

Viure la fraternitat com a actitud de conversió pastoral no és només perquè puguem ser millors cristians o viure amb més pau i alegria, sinó que està al servei de l’evangelització: «Perquè el món cregui que tu m’has enviat» (Jn 17,21). No hi ha millor anunci de l’Evangeli que una comunitat que se sent estimada pel Senyor, que s’estima i estima…

Benvolguts germanes i germans: la fraternitat no ens vindrà per una xarxa de normes i decrets, com apuntaven els bisbes belgues. Demanem al Pare el do de la fraternitat, perquè puguem viure el somni de Déu i anunciar un regne de pau, serenitat i goig!

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)