Carta dominical | «Carta oberta als Reis Mags»

Avui celebrem la festa de l’Adoració a Jesús dels tres Reis Mags d’Orient, que és el sentit cristià que pren l’Epifania del Senyor. Epifania és una paraula que deriva del grec i que significa, en aquesta llengua, manifestació. De fet, avui, a la Missa, després de la lectura de l’Evangeli, en fer l’anunci de les […]

03 Gen, 2019
Església de Barcelona

Avui celebrem la festa de l’Adoració a Jesús dels tres Reis Mags d’Orient, que és el sentit cristià que pren l’Epifania del Senyor. Epifania és una paraula que deriva del grec i que significa, en aquesta llengua, manifestació. De fet, avui, a la Missa, després de la lectura de l’Evangeli, en fer l’anunci de les festes de l’any, anunciem que la glòria del Senyor s’ha manifestat i es continuarà manifestant entre nosaltres, fins al dia del seu retorn gloriós.

En aquest context de joia i il·lusió, avui moltes famílies es reuneixen per desembolicar, tots junts, els regals dels Reis. Aquesta és una tradició entranyable i, a la vegada, molt esperada pels més menuts, que esperen amb emoció aquest dia. Ells són símbol d’alegria i d’esperança. La puresa dels somriures dels més petits i la llum que neix de la seva mirada expliquen la importància d’aquest gran dia.

No obstant això, cal que tinguem present que, tristament, alguns nens no han rebut cap joguina. Per això, agraeixo les iniciatives solidàries que procuren que tots, petits i grans, puguem tenir un regal. Gràcies de tot cor a les persones anònimes que fan possible que la màgia del Nadal arribi a tot arreu.

També voldria compartir amb vosaltres la meva carta als Reis i, com els nens petits, espero que els meus desitjos es facin realitat. En aquesta missiva em dirigeixo a Ses Majestats per demanar-los pau i fraternitat. Els demano pau recuperant un fragment del missatge del papa Francesc amb motiu de la 52 Jornada Mundial de la Pau, que se celebra el primer dia de gener. En el missatge d’enguany, el Papa ens recorda que tots estem cridats a portar i a anunciar la pau com a bona notícia d’un futur on cada persona sigui respectada en la seva dignitat i els seus drets.

El missatge apostòlic afegeix que «no hi ha pau sense confiança recíproca. I la confiança té com a primera condició el respecte de la paraula». D’aquesta manera, diu el Papa que el compromís polític -que és una de les més elevades expressions de la caritat- té en compte la preocupació pel futur de la vida i del planeta, dels més joves i dels més petits.

Desitjo també que visquem amb fraternitat aquest nou any. És cert que l’actual clima de crispació social no ens ho facilita, però amb l’ajuda de Déu podem superar aquest moment de tensió. Viure en fraternitat és cosa de tots. Us demano, doncs, que siguem més prudents amb els missatges que fem arribar a la gent. Evitem les expressions incendiàries i fomentem un llenguatge que afavoreixi el diàleg. Tots nosaltres podem i hem de ser promotors de comprensió, de diàleg i de cooperació en la tasca d’humanització de la societat.

Benvolguts germans i germanes, confio que aquests desitjos de pau i de fraternitat es facin realitat, amb l’ajuda del Senyor, durant aquest any que acabem d’iniciar.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)