Carta dominical | «La família, escola d’amor»

En el clima alegre i familiar del temps de Nadal, avui l’Església catòlica celebra la Jornada per la Família i per la Vida. En aquests temps on es diu tant que la família tradicional travessa una crisi molt profunda, no puc deixar de recordar-vos que la família ha estat instituïda i estimada per Déu com […]

27 Des, 2018
Església de Barcelona

En el clima alegre i familiar del temps de Nadal, avui l’Església catòlica celebra la Jornada per la Família i per la Vida. En aquests temps on es diu tant que la família tradicional travessa una crisi molt profunda, no puc deixar de recordar-vos que la família ha estat instituïda i estimada per Déu com a escola d’amor, on aprenem la nostra condició més essencial, la nostra identitat més profunda: que tots som fills i germans.

Aquesta veritat s’aprèn de manera especial en família. Jesús mateix, el Fill de Déu encarnat, va passar per aquest aprenentatge. No oblidem que Déu mateix, en essència, és família. Ens referim a aquestes eternes relacions d’amor entre Pare, Fill i Esperit Sant. Aquest Déu que s’ha manifestat en Jesús com a Amor, vol que tots els éssers humans entrem a formar part d’aquesta meravellosa i entranyable família divina. El camí per entrar és Jesucrist, Ell és el camí, la veritat i la vida, com ens ensenya sant Joan (cf. Jn 14, 5-6). Per tant, de la mà de Jesús aprendrem a ser família de tothom, per així poder entrar, algun dia, a la llar de la família eterna.

Pot ser que la família tradicional sigui criticada o qüestionada per algunes ideologies, però no hi ha dubte que continua sent i serà un anhel fonamental del cor humà. Ni la família ni l’Evangeli han deixat ni deixaran mai de ser importants, perquè l’ésser humà, fet a imatge i semblança de Déu, per ser ell mateix, per ser autèntic i feliç, necessita ser també en família, com Déu és família.

La família, com us he dit abans, és escola d’amor, imprescindible per aprendre a ser fill i germà. Escola que ens prepara per després transcendir els llaços de sang i poder veure tota la humanitat com la gran família dels fills de Déu. Aquest és el somni de Déu: que algun dia tots ens comportem com a membres d’una gran família de germans i germanes que s’estimen, units tots els pobles de la terra en un fraternal banquet, del qual és expressió l’Eucaristia, taula fraterna habitual de la família cristiana. El papa Francesc, aquest any, en la trobada mundial de famílies de Dublín, ens ha recordat que Déu santifica i salva els homes «no aïlladament, sense cap connexió dels uns amb els altres, sinó constituint un poble» (Gaudete et Exsultate, 6).

Cal que, més que mai, la societat deixi al marge prejudicis ideològics i redescobreixi novament el gran valor de la família com a escola ideal per  aprendre a ser persona, a ser fill i germà, per aprendre a estimar els altres i Déu. Pares i mares, recordeu que no esteu sols en aquesta gran missió.

Benvolguts germans i germanes: que Maria, Josep i el nen Jesús siguin llum per a tantes famílies que anhelen la pau, l’amor i l’alegria que irradia el Portal de la Misericòrdia i de la solidaritat que contemplem a Betlem.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)