Carta dominical | «Misteri d’amor»

Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Per Nadal el cel baixa a la terra; Déu es fa home; l’Etern entra en el temps; l’Omnipotent es fa pobre; l’Altíssim esdevé petit; el Fort esdevé dèbil; l’Incorruptible assumeix la nostra carn; el Fill de Déu es fa un de nosaltres, naixent com un infant en braços de la Verge Maria.

El fet que Jesús neixi en un lloc geogràfic concret, d’una mare de qui sabem el nom, en una família de la qual coneixem els orígens, la residència i, fins i tot, la genealogia, ens permet contemplar un esdeveniment que ha transformat el món i que ha marcat de forma indeleble la vida dels homes. El teòleg Oscar Cullmann deia que no és casual que els anys es comptin des del naixement de Jesucrist, una manera de comptar que assenyala un «abans» i un «després» de l’esdeveniment de la seva vinguda al món.

Per al creient, per Nadal la vida adquireix així un nou significat. Nadal no és només un misteri que mira el passat, sinó que és un fet que s’arrela en el temps present. Recordo que, ara fa un any, en el número del temps nadalenc de la revista dels jesuïtes italians La Civiltà Cattolica, el seu editorial acabava amb una cita d’Angelus Silesius, un místic alemany del segle XVI, que va escriure: «Si mil vegades nasqués Crist a Betlem,/ però no [neix] en tu,/ estàs perdut eternament.»

Nadal ens interroga sobre la nostra fe i sobre la manera com acollim els nostres germans i germanes. Quan l’Omnipotent decideix néixer a Betlem, encarnat en un Infant, opta per venir al món en la precarietat, sense comoditats, amb les dificultats d’una família que lluita per tirar endavant el seu projecte de vida. Nadal és la revolució de la tendresa de Déu que «derroca els poderosos del soli i exalta els humils» (Lc 1,52). La pau i la justícia es construeixen dia a dia, reconeixent la dignitat de tota vida humana, des de la més petita i indefensa i reconeixent que tot ésser humà és fill de Déu i, per tant, el nostre germà.

Nadal és, doncs, un do al qual hem d’estar oberts. L’Emmanuel és el Déu que ve entre nosaltres per guarir-nos dels nostres pecats i per donar-nos el sentit de la fraternitat i de la filiació divina. Nadal ens convida sempre a renovar-nos, a sentir-nos germans els uns amb els altres.

Si Jesús es fa un de nosaltres, es fa proper a nosaltres, també nosaltres som convidats a apropar-nos als altres. Si la vida cristiana és un camí i una assimilació progressiva de la vida de Jesús, la nostra consciència ha de sentir-se interpel·lada per l’experiència de la pobresa i la humilitat que marquen l’entrada del Senyor de la glòria en la nostra història.

«No tingueu por. Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2,10-12). Que bonic seria que, com els pastors, acollíssim el do del Nadal amb cor de pobre. Amb aquesta esperança, desitjo a tots un sant i fratern Nadal.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.