Carta dominical | «Misteri d’amor»

Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Per Nadal el cel baixa a la terra; Déu es fa home; l’Etern entra en el temps; l’Omnipotent es fa pobre; l’Altíssim esdevé petit; el Fort esdevé dèbil; l’Incorruptible assumeix la nostra carn; el Fill de Déu es fa […]

20 Des, 2018
Església de Barcelona

Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Per Nadal el cel baixa a la terra; Déu es fa home; l’Etern entra en el temps; l’Omnipotent es fa pobre; l’Altíssim esdevé petit; el Fort esdevé dèbil; l’Incorruptible assumeix la nostra carn; el Fill de Déu es fa un de nosaltres, naixent com un infant en braços de la Verge Maria.

El fet que Jesús neixi en un lloc geogràfic concret, d’una mare de qui sabem el nom, en una família de la qual coneixem els orígens, la residència i, fins i tot, la genealogia, ens permet contemplar un esdeveniment que ha transformat el món i que ha marcat de forma indeleble la vida dels homes. El teòleg Oscar Cullmann deia que no és casual que els anys es comptin des del naixement de Jesucrist, una manera de comptar que assenyala un «abans» i un «després» de l’esdeveniment de la seva vinguda al món.

Per al creient, per Nadal la vida adquireix així un nou significat. Nadal no és només un misteri que mira el passat, sinó que és un fet que s’arrela en el temps present. Recordo que, ara fa un any, en el número del temps nadalenc de la revista dels jesuïtes italians La Civiltà Cattolica, el seu editorial acabava amb una cita d’Angelus Silesius, un místic alemany del segle XVI, que va escriure: «Si mil vegades nasqués Crist a Betlem,/ però no [neix] en tu,/ estàs perdut eternament.»

Nadal ens interroga sobre la nostra fe i sobre la manera com acollim els nostres germans i germanes. Quan l’Omnipotent decideix néixer a Betlem, encarnat en un Infant, opta per venir al món en la precarietat, sense comoditats, amb les dificultats d’una família que lluita per tirar endavant el seu projecte de vida. Nadal és la revolució de la tendresa de Déu que «derroca els poderosos del soli i exalta els humils» (Lc 1,52). La pau i la justícia es construeixen dia a dia, reconeixent la dignitat de tota vida humana, des de la més petita i indefensa i reconeixent que tot ésser humà és fill de Déu i, per tant, el nostre germà.

Nadal és, doncs, un do al qual hem d’estar oberts. L’Emmanuel és el Déu que ve entre nosaltres per guarir-nos dels nostres pecats i per donar-nos el sentit de la fraternitat i de la filiació divina. Nadal ens convida sempre a renovar-nos, a sentir-nos germans els uns amb els altres.

Si Jesús es fa un de nosaltres, es fa proper a nosaltres, també nosaltres som convidats a apropar-nos als altres. Si la vida cristiana és un camí i una assimilació progressiva de la vida de Jesús, la nostra consciència ha de sentir-se interpel·lada per l’experiència de la pobresa i la humilitat que marquen l’entrada del Senyor de la glòria en la nostra història.

«No tingueu por. Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2,10-12). Que bonic seria que, com els pastors, acollíssim el do del Nadal amb cor de pobre. Amb aquesta esperança, desitjo a tots un sant i fratern Nadal.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)