Carta dominical | «Un regal no acceptat»

Era un professor compromès i estricte, conegut també pels seus alumnes com un home just i comprensiu. En acabar la classe aquell dia d’estiu, mentre el professor ordenava uns documents de la seva taula, se li va apropar un dels seus alumnes i, de manera desafiant, li va dir:

-Professor, el que m’alegra d’haver acabat la classe és que no hauré de sentir més les seves ximpleries i podré deixar de veure aquesta cara seva tan avorrida.

L’alumne estava dret i amb expressió arrogant, tot esperant que el professor reaccionés ofès i descontrolat. El professor va mirar l’alumne un instant i amb molta tranquil·litat li va preguntar:

-Quan algú t’ofereix alguna cosa que no vols, la reps?

-No, per descomptat –va contestar el noi, de nou amb to despectiu, però alhora desconcertat per la calidesa amb què el professor li havia fet la pregunta.

-D’acord –va prosseguir el professor–, quan algú intenta ofendre’m o em diu alguna cosa desagradable, m’està oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de ràbia i rancúnia, que puc decidir no acceptar.

-No entenc a què es refereix –va dir l’alumne, confós.

-És molt senzill –va replicar el professor. Tu m’estàs oferint ràbia i menyspreu, i si jo em sento ofès o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal; i jo, amic meu, en veritat prefereixo regalar-me la meva pròpia serenitat. Noi -va acabar el professor amb un to amable–, la teva ràbia passarà, però no intentis deixar-la amb mi, perquè no m’interessa; jo no puc controlar el que tu portes al cor, però depèn de mi el que jo carregui al meu.

Quants cops perdem la pau pel que ens diuen o ens fan! Sí, perdem la pau i, de vegades, ens embranquem en una discussió de raons que ens porta fins i tot a enemistar-nos.

Que sàvies són les paraules del professor de la història narrada anteriorment! (José Carlos Bermejo, Cuentos con salud. Edit. Sal Terrae, 2012, p.119-120). “Prefereixo regalar-me la meva serenitat. La teva ràbia passarà, però no intentis deixar-la amb mi, perquè no m’interessa; jo no puc controlar el que portes al cor, però depèn de mi el que carregui al meu”.

Benvolguts germans, mirem de protegir el nostre cor per no deixar-nos portar per l’amargor o el desig de revenja davant de qui ens tracta malament. Seguim el bon consell de Crist: “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien” (Lc 6,27). Si el Senyor ens demana viure així, senyal doncs, que si li demanem ens concedirà aquest do. Aquest és el camí segur per viure amb pau i amb alegria; aquesta pau i alegria que el món no coneix i que brolla de la font que és Déu nostre Senyor.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.