Carta dominical | «Un model d’humilitat»

El Pontífex més breu de la història contemporània, conegut com «el papa del somriure», s’ha convertit en el cinquè bisbe de Roma del segle XX que ha arribat als altars, com ho van fer Pius X, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II. Parlem del papa Joan Pau I, que va ocupar la seu de Pere només 33 dies, entre el 26 d’agost i el 28 de setembre de 1978. El papa Francesc va presidir l’Eucaristia de la seva beatificació el diumenge 4 del setembre passat.

Segurament moltes persones recorden la imatge de Joan Pau I, somrient al balcó central de la basílica de Sant Pere, aquell migdia d’agost en què va resar el seu primer àngelus dominical i, adreçant-se a la multitudinària audiència, va dir: «Jo no tinc la sapientia cordis [la saviesa del cor] del papa Joan [XXIII], ni tampoc la preparació ni la cultura del papa Pau [VI], però soc en el seu lloc, he de mirar de servir l’Església. Espero que m’ajudeu amb les vostres pregàries».

El papa Luciani, en record i en homenatge als seus dos predecessors immediats, va escollir un nom compost per al seu pontificat: Joan Pau. Amb la seva mirada afable i el seu somriure, va aconseguir transmetre’ns la bondat del Senyor. I és que un somriure sincer té una força colossal i contagiosa que ens agermana. Una Església amb el rostre alegre, serè i somrient, ens obre el cor i ens apropa, ens predisposa al diàleg, a l’intercanvi, a cooperar, a ajudar-nos els uns als altres.

En el fons, el secret de l’ànima de Joan Pau I era la senzillesa i la humilitat. Hi ha una anècdota divertida i profètica que va tenir lloc quan, en el curs d’un acte públic a Venècia, el seu predecessor, el papa Pau VI, va apropar-se al cardenal Albino Luciani i, amb un gest amable i simpàtic, li va posar l’estola papal que portava, cosa que el va avergonyir una mica. Posteriorment, el mateix cardenal Luciani, a l’àngelus del dia 27 d’agost, ho admetria i explicaria: «Em va fer posar vermell davant de vint mil persones».

Joan Pau I va escollir una sola paraula com a lema del seu escut episcopal: Humilitas, una paraula que va tenir molt present i amb un significat real i autèntic en tots els estadis i moments de la seva vida. La humilitat no abunda gaire en la nostra societat ni tampoc en la nostra història. És una qualitat entranyable, molt valuosa, que ens apropa a Déu i als germans. Joan Pau I va ser un deixeble de Crist humil de cor. No oblidem el que diu Jesús: «Feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor». (Mt 11,29)

Benvolguts germans i germanes, us convido a conèixer la vida d’aquest pontífex romà elevat als altars. Demanem a l’Esperit Sant, per intercessió del beat Joan Pau, el do de la humilitat. La humilitat és una de les virtuts que sempre cal que acompanyi la vida i les obres dels deixebles de Jesucrist.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.