Carta dominical | «Un model d’humilitat»

El Pontífex més breu de la història contemporània, conegut com «el papa del somriure», s’ha convertit en el cinquè bisbe de Roma del segle XX que ha arribat als altars, com ho van fer Pius X, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II. Parlem del papa Joan Pau I, que va ocupar la seu […]

12 Gen, 2023
Església de Barcelona

El Pontífex més breu de la història contemporània, conegut com «el papa del somriure», s’ha convertit en el cinquè bisbe de Roma del segle XX que ha arribat als altars, com ho van fer Pius X, Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II. Parlem del papa Joan Pau I, que va ocupar la seu de Pere només 33 dies, entre el 26 d’agost i el 28 de setembre de 1978. El papa Francesc va presidir l’Eucaristia de la seva beatificació el diumenge 4 del setembre passat.

Segurament moltes persones recorden la imatge de Joan Pau I, somrient al balcó central de la basílica de Sant Pere, aquell migdia d’agost en què va resar el seu primer àngelus dominical i, adreçant-se a la multitudinària audiència, va dir: «Jo no tinc la sapientia cordis [la saviesa del cor] del papa Joan [XXIII], ni tampoc la preparació ni la cultura del papa Pau [VI], però soc en el seu lloc, he de mirar de servir l’Església. Espero que m’ajudeu amb les vostres pregàries».

El papa Luciani, en record i en homenatge als seus dos predecessors immediats, va escollir un nom compost per al seu pontificat: Joan Pau. Amb la seva mirada afable i el seu somriure, va aconseguir transmetre’ns la bondat del Senyor. I és que un somriure sincer té una força colossal i contagiosa que ens agermana. Una Església amb el rostre alegre, serè i somrient, ens obre el cor i ens apropa, ens predisposa al diàleg, a l’intercanvi, a cooperar, a ajudar-nos els uns als altres.

En el fons, el secret de l’ànima de Joan Pau I era la senzillesa i la humilitat. Hi ha una anècdota divertida i profètica que va tenir lloc quan, en el curs d’un acte públic a Venècia, el seu predecessor, el papa Pau VI, va apropar-se al cardenal Albino Luciani i, amb un gest amable i simpàtic, li va posar l’estola papal que portava, cosa que el va avergonyir una mica. Posteriorment, el mateix cardenal Luciani, a l’àngelus del dia 27 d’agost, ho admetria i explicaria: «Em va fer posar vermell davant de vint mil persones».

Joan Pau I va escollir una sola paraula com a lema del seu escut episcopal: Humilitas, una paraula que va tenir molt present i amb un significat real i autèntic en tots els estadis i moments de la seva vida. La humilitat no abunda gaire en la nostra societat ni tampoc en la nostra història. És una qualitat entranyable, molt valuosa, que ens apropa a Déu i als germans. Joan Pau I va ser un deixeble de Crist humil de cor. No oblidem el que diu Jesús: «Feu-vos deixebles meus, que sóc mansuet i humil de cor». (Mt 11,29)

Benvolguts germans i germanes, us convido a conèixer la vida d’aquest pontífex romà elevat als altars. Demanem a l’Esperit Sant, per intercessió del beat Joan Pau, el do de la humilitat. La humilitat és una de les virtuts que sempre cal que acompanyi la vida i les obres dels deixebles de Jesucrist.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)