Carta dominical | «Una segona epifania»

Fa dos dies celebràvem la solemnitat de l’Epifania del Senyor. Epifania, en grec, significa manifestació. El text de l’Evangeli que vam llegir en l’Eucaristia ens mostrava el camí que van fer uns mags d’Orient per trobar el nen Jesús i adorar-lo. En aquest bell relat, l’evangelista expressa que Déu es manifesta a tots els homes i dones del nostre món.

Avui, festa del baptisme del Senyor, celebrem una «segona epifania». L’evangelista Mateu explica l’episodi en què Jesús es presenta davant el seu cosí Joan Baptista, perquè el bategi al riu Jordà. Joan predicava al desert de Judea, animava tots els que acudien a ell a convertir-se i els batejava amb l’aigua del riu com a símbol de purificació.

Quan Jesús s’acosta al seu cosí perquè el bategi, aquest se sorprèn. Joan creu que Jesús és el Messies i que no necessita ser batejat. No obstant això, Jesús prefereix posar-se, com un més, a la cua dels pecadors. D’aquesta manera, ens mostra la solidaritat de Déu amb tots els que estan perduts i desorientats com ovelles sense pastor.

En aquest passatge, descobrim la identitat de Jesús i quina és la seva missió. Jesús és el seu Fill estimat (cf. Mt 3,17). És el Messies esperat que anunciaven els profetes. Ell porta la salvació que anhela el poble.

L’escena té també com a protagonista l’Esperit Sant. Diu Mateu que, quan Jesús va sortir de l’aigua, l’Esperit de Déu va baixar com un colom i es va posar sobre Jesús. En el moment en què Jesús acull l’Esperit se sent cridat a anunciar a tothom el missatge de la salvació.

La festa del baptisme del Senyor és un dels dies en què tradicionalment es beneeixen les piles baptismals. Avui pot ser un bon dia per recordar i donar gràcies a Déu pel nostre baptisme, per regalar-nos la fe i per fer-nos formar part de la família de l’Església. «Pel Baptisme som alliberats del pecat i regenerats com a fills de Déu» (Catecisme de l’Església Catòlica, n. 1213).

Déu porta gravat el nostre nom en el seu cor. No deixa mai de buscar-nos. Tal com diu el profeta Isaïes, encara que la nostra pròpia mare s’oblidés de nosaltres, Ell mai ens oblidaria (cf. Is 49,15). Quan rebem el baptisme, Déu ens encarrega una doble missió: passar per la vida fent el bé i anunciar als nostres germans la bona nova de la salvació. Déu no ens deixa sols per dur a terme aquesta missió. En el sagrament del baptisme rebem el seu Esperit com una llavor. Depèn de nosaltres, de les nostres famílies i de les nostres comunitats que aquesta llavor germini i es converteixi en un arbre frondós.

Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que ens ajudi a ser fidels a la missió que Déu ens ha encomanat en el baptisme. Siguem capaços d’escoltar la veu de l’Esperit que ens recorda cada dia de la nostra vida que som fills estimats de Déu, cridats a anunciar l’Evangeli i a oferir les nostres vides amb Crist per a la salvació de la humanitat.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.