Carta dominical | «Tres verbs per a aquesta Quaresma»

Dimecres passat, amb el ritu de la imposició de la cendra, iniciàvem el temps de Quaresma. Aquest temps litúrgic és un itinerari de quaranta dies en què podem experimentar, de manera especial, que Déu ens estima. Ell sempre ens està buscant i no deixa de fer-ho fins que ens troba. Tant de bo que aquests […]

23 Febr, 2023
Òscar Martí

Dimecres passat, amb el ritu de la imposició de la cendra, iniciàvem el temps de Quaresma. Aquest temps litúrgic és un itinerari de quaranta dies en què podem experimentar, de manera especial, que Déu ens estima. Ell sempre ens està buscant i no deixa de fer-ho fins que ens troba. Tant de bo que aquests dies escoltem la veu de Déu que ens demana: «Convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor.» (Jl 2,12).

Aquesta Quaresma us voldria convidar a reflexionar sobre tres verbs que ens poden acompanyar durant aquest camí que ens condueix a la Pasqua. Aquests verbs són: tornar, mirar i estimar.

Tornar: a l’Antic Testament, quan es parla de la conversió s’acostuma a utilitzar una paraula hebrea que significa «tornar». Aquest verb el trobem en un preciós text del segon capítol del llibre del profeta Osees. Osees explica que Déu estima el seu poble apassionadament. Aquest amor, però, no és correspost. Tot i això, Déu mai perd l’esperança que algun dia el seu poble tornarà a Ell. Per això el convida a tornar a la fe que va viure al desert durant el temps de l’èxode d’Egipte. També a nosaltres ens pot passar el mateix amb Déu. Ell ens estima de tot cor, però no sempre li corresponem. Déu ens convida a tornar a Ell per oferir-nos el seu amor i compartir amb nosaltres la seva alegria. Déu no es cansa mai de perdonar-nos.

Mirar: Déu ens convida a mirar com mirava Jesús. Només així veiem cada ésser humà, especialment aquell que és més vulnerable, com un regal per a la nostra vida. El profeta Samuel diu que l’home veu només el que està davant dels seus ulls i que, en canvi, el Senyor mira el cor (cf. 1Sam 16,6). Així ens contempla Jesús. La seva mirada sempre va més enllà de les aparences. Ell ens veu com fràgils atuells de fang que, a través de les seves esquerdes, deixen veure l’amor de Déu.

Estimar: aquests dies de Quaresma podem pregar i demanar a Déu que purifiqui el nostre cor perquè puguem estimar els altres com ho feia Jesús. L’apòstol Pau ens ho diu amb aquestes belles paraules: «Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist» (Fl 2,5). Els evangelistes recullen en moltes ocasions l’amor incondicional de Jesús pels seus deixebles. Ell els estima fidelment malgrat els seus caràcters, els seus errors, les seves impaciències, els seus dubtes, el seu abandó i, fins i tot, la seva traïció.

Benvolguts germans i germanes, la Quaresma és un temps privilegiat per pregar amb més intensitat, per estar més atents a la Paraula de Déu, per «fer dejuni» de tot allò que ens separa de Déu i per dedicar temps i diners als nostres germans més necessitats. Sortim de nosaltres mateixos per anar a buscar aquell que ens necessiti. Demanem a Maria que ens guiï en aquest camí quaresmal, que ella ens animi a conèixer i a estimar cada dia més Jesucrist, mort i ressuscitat.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)