Carta dominical | «La Creu d’Ucraïna»

  El proper dimecres, 22 de febrer, serà el Dimecres de Cendra i començarà el temps de Quaresma. Amb les paraules: «Recorda’t, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs» (cf. Gn 3,19), rebrem la imposició de la cendra amb la qual iniciarem l’itinerari quaresmal. Al voltant de la creu, diumenge que ve, […]

16 Febr, 2023
Òscar Martí

 

El proper dimecres, 22 de febrer, serà el Dimecres de Cendra i començarà el temps de Quaresma. Amb les paraules: «Recorda’t, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs» (cf. Gn 3,19), rebrem la imposició de la cendra amb la qual iniciarem l’itinerari quaresmal.

Al voltant de la creu, diumenge que ve, a la basílica de la Sagrada Família, celebrarem una nova edició de Sent la Creu per iniciar junts el camí de Quaresma. A la nostra diòcesi ja han començat els preparatius d’aquesta iniciativa, que cada any ens convida a sentir la creu d’una Església d’algun racó del planeta ferit per la pobresa, la injustícia o bé per algun conflicte bèl·lic.

Enguany, volem dirigir la nostra mirada a Ucraïna i intensificar la nostra pregària per la pau. Volem fer-nos conscients del dolor i del patiment de molts germans nostres. La Creu de Crist ens vol ajudar a descobrir que, enmig del desconsol i de les dificultats, és possible trobar esperança. Després de les creus de Lampedusa (2017), Mossul (2018), Cambodja (2019), Bangassou (2020), Veneçuela (2021), Filipines (2022), aquest any rebrem la Creu d’Ucraïna. Concretament, ens acompanyarà una rèplica de la creu que es troba a la capella privada de l’arquebisbe major de l’Església grecocatòlica d’Ucraïna, Mons. Sviatoslav Shevchuk, que participarà en aquesta edició de manera telemàtica. També comptarem amb el testimoni de mossèn Iurii Stasiuk, capellà ucraïnès, que treballa a la diòcesi de Barcelona i que ha estat servint sanitàriament i espiritualment a primera línia de guerra.

La creu que el Dimecres de Cendra se’ns dibuixa al front ens convida a reviure el camí viscut per Jesús, el Fill de Déu, que per obrir-nos la porta cap a la resurrecció va haver de passar pel patiment, l’abandó i la mort en Creu. La Quaresma és un temps adient per a l’escolta amorosa de la Paraula de Déu. Tant de bo que la meditació de la Sagrada Escriptura ens encoratgi a ocupar-nos dels més vulnerables i de les víctimes de totes les guerres i conflictes armats que hi ha al món. La nostra pregària intensa i la nostra col·laboració material i econòmica pot ser una petita llum en la foscor de les seves vides. Us animo a participar i a col·laborar econòmicament en aquesta iniciativa**.

Santa Maria, mare de Jesús i mare nostra, ens durà de la mà en aquest temps de Quaresma. Ella ens ensenyarà a escoltar la Paraula, a guardar-la al cor i a portar-la a la pràctica. Que ella ens acompanyi durant aquests quaranta dies de preparació per poder viure la Pasqua en tota la seva intensitat.

*Aquesta celebració també es podrà seguir en directe des de casa a través de: www.esglesia.barcelona/en-directe

**Fes el teu donatiu a través del següent codi Bizum, habilitat pel Secretariat de Pastoral amb Joves de la diòcesi de Barcelona: 02799

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)