Carta dominical | «Santa Eulàlia, «la ben parlada»»

Aquest diumenge és una mica diferent als habituals. Avui, a les parròquies i centres de culte del nostre país té lloc la col·lecta amb motiu de la Jornada de Mans Unides. I, a més a més, a la ciutat de Barcelona estem de festa, ja que la celebració del dia del Senyor, diumenge, coincideix amb […]

09 Febr, 2023
Església de Barcelona

Aquest diumenge és una mica diferent als habituals. Avui, a les parròquies i centres de culte del nostre país té lloc la col·lecta amb motiu de la Jornada de Mans Unides. I, a més a més, a la ciutat de Barcelona estem de festa, ja que la celebració del dia del Senyor, diumenge, coincideix amb la solemnitat de Santa Eulàlia, patrona de la nostra ciutat. Avui, com cada 12 de febrer, la cripta de la Catedral de Barcelona serà visitada per molts fidels devots de santa Eulàlia, perquè allí reposen les seves despulles.

Us podeu preguntar: ¿però la patrona de Barcelona no és la Mare de Déu de la Mercè? Doncs sí, però ho és a partir del segle XVII, ja que fins aquella data només ho era santa Eulàlia. Va ser gràcies a la intervenció de la Mare de Déu de la Mercè, amb motiu d’una plaga, que la ciutat de Barcelona la va acollir com a copatrona conjuntament amb santa Eulàlia. Per tant, a Barcelona tenim dues patrones.

La celebració de santa Eulàlia té la categoria de «solemnitat», que és la més alta, i per això passa pel davant de la celebració litúrgica del mateix diumenge. Avui, doncs, les comunitats cristianes de la nostra ciutat –i no les de la resta de la diòcesi– celebren l’Eucaristia amb els textos de la missa de la nostra patrona.

L’etimologia grega del nom d’Eulàlia –format pel prefix eu, és a dir, bo o bona, i pel verb laleo, és a dir, parlar–, ha donat a la nostra patrona el sobrenom de «la ben parlada». Hi ha moltes tradicions populars sobre santa Eulàlia, però el que ens ha quedat gravat és el terrible martiri que va patir per no renunciar a la seva fe, quan només era una adolescent de tretze anys. Entorn de l’any 304, a causa de les ordres de persecució dels cristians decretades per l’emperador Dioclecià, va ser empresonada, condemnada i martiritzada fins a la mort.

Carrers d’alguns pobles i ciutats de Catalunya reten homenatge a aquesta santa. A Barcelona, per exemple, el carrer de Santa Eulàlia, que limita amb l’Hospitalet de Llobregat i que justament ens condueix a la parròquia de santa Eulàlia de Provençana. També al centre de Barcelona, a l’antic barri jueu, hi trobem un altre exemple, la baixada de Santa Eulàlia, on la santa va patir algunes de les terribles tortures.

Diuen que el que caracteritzava santa Eulàlia era la seva gran generositat cap als altres i el seu tarannà solidari, especialment cap als pobres. Una actitud lloable que ens omple de joia i que també volem ressaltar especialment avui, en el context d’una jornada solidària com és la celebració de la campanya contra la fam al món, a favor de Mans Unides. Una jornada per recordar la generositat de la nostra patrona i la necessitat de col·laborar en projectes solidaris per un món millor i més humà, que ajudin a frenar les desigualtats.

Benvolguts germans i germanes, acabo amb el text de la pregària de la missa de santa Eulàlia que diu així: «Vós, Senyor, que heu volgut que la sang dels màrtirs fecundés les primeres llavors de la predicació evangèlica sembrades a la nostra terra, feu que, els qui avui celebrem amb alegria el martiri de la verge santa Eulàlia, ens gloriem sempre de ser cristians i perseverem fins a la mort ferms en la fe. Per nostre Senyor Jesucrist.»

Déu vulgui que siguem, com la nostra patrona, sembradors de la Bona Notícia de Jesús en el nostre entorn.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Fes el teu donatiu a: https://www.manosunidas.org/delegacion/barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)