Carta dominical | «L’almoina en temps difícils»

En poc temps hem viscut tres crisis socials que ens han deixat uns nivells de pobresa molt elevats, sense precedents. Parlem d’unes dècades inestables amb molts clarobscurs que han dibuixat un present gris i projecten un futur complicat, si no hi posem remei. Són temps difícils. La gran crisi financera iniciada el 2008 va posar […]

02 Març, 2023
Església de Barcelona

En poc temps hem viscut tres crisis socials que ens han deixat uns nivells de pobresa molt elevats, sense precedents. Parlem d’unes dècades inestables amb molts clarobscurs que han dibuixat un present gris i projecten un futur complicat, si no hi posem remei.

Són temps difícils. La gran crisi financera iniciada el 2008 va posar de manifest les febleses del nostre model socioeconòmic i el nostre pecat. Es va produir un augment de la pobresa i de la desigualtat, que s’ha intensificat amb la crisi de la Covid el 2020 i, posteriorment, amb l’augment de preus de productes de primera necessitat, arran de la guerra a Ucraïna. Així, en el conjunt d’Espanya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, més de tretze milions de persones es troben en situació d’exclusió social. A la diòcesi de Barcelona, l’evolució de les xifres és alarmant: va passar de 585.000 persones, l’any 2018, a 885.000, el 2021.

Des de Càritas s’acullen moltes persones que no poden fer front a aquesta situació. Observem amb tristesa i impotència com malviuen. A la diòcesi de Barcelona s’han atès més de 92.000 persones durant l’any 2021. Un percentatge elevat d’elles han hagut de canviar de domicili per qüestions econòmiques.

Cal que prenguem consciència de l’angoixa i del patiment que suposa no poder arribar a final de mes i no poder cobrir les despeses bàsiques. Per exemple, moltes persones no poden alimentar-se degudament amb productes nutritius de qualitat. Quan els ingressos mínims no poden cobrir les necessitats més bàsiques d’una persona o d’una família amb infants, tots hi hauríem de fer alguna cosa. Cal que no desviem la mirada cap a una altra banda. De fet, tots estem exposats a haver de començar de nou.

Davant de les escandaloses xifres de pobresa hem de reaccionar i deixar-nos afectar. Ara que som en temps de Quaresma, no oblidem l’almoina, un gest d’amor al proïsme que ens apropa a Déu. Durant aquesta Quaresma us animo a buscar i a conèixer el testimoni de Dorotea de Chopitea, que tant va fer a Barcelona per ajudar els més necessitats, i a descobrir tot el que pot fer un cor sensible pels altres*.

Benvolguts germans i germanes, aquest temps de conversió és una oportunitat per apropar-nos a Déu. Practiquem intensament la pregària, el dejuni i l’almoina. Obrim els ulls per veure la realitat que ens envolta i obrim els cors a aquells que pateixen les desigualtats i injustícies socials. La nostra generositat de cor serà consol i esperança per a molts.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Enllaç al documental «Dorotea de Chopitea, una senyora de Barcelona»: https://www.youtube.com/watch?v=sz-jxB9yBJY

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)