Carta dominical | «Tots hi som convidats»

Jesús és un observador incansable de la realitat del seu temps i de les seves observacions i comentaris podem treure claus fonamentals per comprendre què vol Déu de nosaltres i de la humanitat per estendre el Regne. Un bon exemple el trobem a l’evangeli d’avui.

L’evangelista Lluc ens situa en un banquet organitzat per un fariseu, membre d’un grup religiós jueu que era conegut perquè complia estrictament la Llei de Moisès. Un dels convidats és Jesús, que aprofita l’ocasió per oferir algunes reflexions.

En aquest banquet entren en joc molts elements, s’hi projecten actituds i comportaments sorprenents als ulls de Jesús. Els convidats, quan entren a la sala, ocupen sempre els primers llocs, comportament que Jesús els retreu amb vehemència. Per al Senyor, la invitació a un banquet és similar a la invitació al Regne de Déu. Si volem entrar al seu Regne hem de ser humils. Ser humil implica conèixer-nos, acceptar-nos tal com som i reconèixer la nostra fragilitat. Jesús ens diu que si volem ser grans, hem d’aprendre a ser petits.

La humilitat també és el camí per deixar-se estimar per Déu. Si reconeixem que necessitem l´amor de Déu, el seu amor entrarà en nosaltres i ens ajudarà a suportar la vida amb alegria. Jesús mateix ens ho proposa a l’Evangeli: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. […] que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs». (Mt 11,29).

A Jesús també el sorprèn que al banquet només hi hagi convidats rics, personatges importants i opulents que algun dia poden tornar la invitació al seu amfitrió. Tots ells organitzen convits i es conviden els uns als altres. Tot i això, per a Jesús el Regne de Déu consisteix en un gran banquet al qual tothom està convidat. Vivim en una societat en què gairebé res és gratis, en què poques persones consideren que és millor donar que rebre. La veritable grandesa consisteix a estimar Déu i els nostres germans sense esperar res a canvi. Només serem feliços si compartim amb els altres els dons que hem rebut de Déu.

En aquest sentit, el Senyor ens recomana que, quan organitzem un convit, convidem també aquells que no poden correspondre a la invitació. Són els «pobres, invàlids, coixos i cecs» (Lc 14,13). I és que, per a Jesús, al Regne de Déu les persones més vulnerables han de tenir un lloc preferent. Els pobres són, tal com ens diu el papa Francesc, «els porters del cel». No passem de llarg davant d’aquells que ens necessiten, compartim amb ells el nostre amor solidari.

Benvolguts germans i germanes, que Déu ens ajudi a reconèixer la nostra petitesa i la grandesa del seu amor. Que Jesús ens ajudi a construir comunitats que obrin les portes a tothom, especialment a aquells que la societat margina.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.