Carta dominical | «La solidaritat no fa vacances»

El bon temps d’aquests mesos d’estiu ens ajuda a relaxar, però també ens estimula a fer moltes coses diferents. L’estiu és un temps per observar la bellesa que ens envolta amb la llum radiant del sol, però també és una oportunitat de contemplar-la amb la mirada de Jesucrist. ¿Com miraria Jesucrist la nostra realitat? Observar […]

18 Ag, 2022
Església de Barcelona

El bon temps d’aquests mesos d’estiu ens ajuda a relaxar, però també ens estimula a fer moltes coses diferents. L’estiu és un temps per observar la bellesa que ens envolta amb la llum radiant del sol, però també és una oportunitat de contemplar-la amb la mirada de Jesucrist. ¿Com miraria Jesucrist la nostra realitat?

Observar i estar atent és fonamental per veure els diferents matisos del nostre món i això també implica veure allò que, de vegades, no volem mirar. No podem aclucar els ulls quan la realitat no és tan càlida ni de color de rosa com voldríem, sinó freda i grisa. I així és, sembla que hem controlat una pandèmia, que hem tornat a sortir al carrer per gaudir-ne, però no podem obviar que estem deixant molts germans nostres pel camí de la pobresa.

Milers de persones del nostre entorn es troben en una situació d’exclusió social severa. Les dades de la memòria anual de Càritas en deixen constància. Es mostra amb xifres esfereïdores que la situació de les persones vulnerables ha empitjorat encara més. L’informe FOESSA constata que l’any 2021 gairebé 1 de cada 4 espanyols vivia en situació d’exclusió social. Durant aquest segon any de la pandèmia, Càritas va atendre 1,6 milions de persones arreu d’Espanya. Són germans nostres, colpejats per la precarietat laboral, pel difícil accés a l’habitatge i per la incertesa de tenir un plat a taula cada dia.

No podem normalitzar el quadre que ens ha dibuixat la crisi econòmica i sanitària dels darrers anys. Hem d’actuar i tractar de pintar-ne un altre amb colors que donin vida. Cal que ens esforcem en el projecte de construir una societat més fraterna i cohesionada. El papa Francesc ens diu: «La solidaritat és pensar i actuar en termes de comunitat, de prioritat de la vida de tothom sobre l’apropiació dels béns per part d’alguns. També és lluitar contra les causes estructurals de la pobresa, la desigualtat, la manca de feina, de terra i d’habitatge, la negació dels drets socials i laborals». (Fratelli tutti, 116)

L’Església no es cansa mai de recordar el missatge de Jesús, de paraula i obra. Denunciem la injustícia i treballem per minvar-ne els efectes. Al nostre país, a través de les parròquies, els preveres, els diaques, els religiosos i les religioses, els laics i les laiques, nombroses organitzacions caritatives i d’acció social, treballem incansablement per fer més digna la vida dels nostres germans i germanes més vulnerables. Com en tants moments al llarg de la història, també ara ens toca il·luminar el camí. Ens toca donar consol i esperança a les persones, promoure la comunió i la cohesió social. També cal que treballem intensament per complementar l’acció de les administracions públiques i de la societat civil, amb el ferm propòsit de garantir unes condicions de vida dignes per a totes les persones més perjudicades.

Benvolguts germans i germanes, la solidaritat no fa vacances. La pobresa tampoc. Durant l’estiu, mantinguem els ulls ben oberts davant la realitat i estenguem la mà als germans que més ho necessiten. Siguem llum per al món i que les nostres bones obres glorifiquin el nostre Pare.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)