Carta dominical | «Maria, la nostra mare»

Aquest dilluns, solemnitat de l’Assumpció de Maria, l’Església celebra que la Mare de Déu, després d’haver seguit Crist amb fidelitat durant tota la vida, va entrar a la casa del Pare. Aquesta festivitat ens recorda que també nosaltres, algun dia, viurem en plena comunió amb Déu eternament. I és que, com diu el papa Francesc, […]

11 Ag, 2022
Església de Barcelona

Aquest dilluns, solemnitat de l’Assumpció de Maria, l’Església celebra que la Mare de Déu, després d’haver seguit Crist amb fidelitat durant tota la vida, va entrar a la casa del Pare. Aquesta festivitat ens recorda que també nosaltres, algun dia, viurem en plena comunió amb Déu eternament. I és que, com diu el papa Francesc, al llindar del cel hi ha una mare que ens espera (cf. Angelus, 15 d’agost de 2019).

L’evangelista Lluc ens diu que Maria, després d’haver cregut en la promesa del Senyor que donaria a llum Jesús, va travessar les muntanyes de Judea per ajudar la seva cosina Elisabet, la qual també estava embarassada. Quan Déu es presenta en la nostra vida i deixem que entri al nostre interior, la nostra vida canvia per complet. L’amor de Déu fa que, com Maria, superem muntanyes de dificultats i ens posem al servei dels altres.

Quan Elisabet veu que Maria entra a casa seva, es pregunta qui és ella per rebre la mare del Senyor (cf. Lc 1,43). Elisabet se sent petita davant Déu. La seva actitud ens ensenya a acollir Déu amb humilitat i confiança, a posar a les seves mans tots els nostres problemes. Ens ho diu bellament la Sagrada Escriptura: «Deixa en mans del Senyor el teu destí i ell et sostindrà» (Sal 54,23).

En tota l’escena Maria i Elisabet estan plenes d’alegria. Mentre parlen, el nen que Elisabet porta a les entranyes salta d’alegria al seu interior. Al final de la conversa, Elisabet diu a Maria: Feliç tu que has cregut (cf. Lc 1,45). Maria ens ensenya que nosaltres també serem feliços si, malgrat les nostres incoherències, creiem en Jesús des del fons del cor. Conèixer Jesús és el millor que ens pot passar a la vida.

Després d’aquesta escena, l’evangelista Lluc ens mostra Maria elevant a Déu una pregària de gran bellesa. És el Magnificat. El Magnificat és el cant que prega l’Església cada dia a la litúrgia de les vespres. És una pregària de gran realisme. S’hi reconeix que al món hi ha situacions injustes, amb opressors i oprimits. Tot i això, la Mare de Déu no perd l’esperança i continua confiant en Déu. En aquesta pregària, Maria apareix com una veritable mare, que camina i lluita amb nosaltres. Com diu el papa Francesc, Maria és un signe d’esperança per als pobles que pateixen injustícies (cf. Evangelii gaudium, 286).

Benvolguts germans i germanes, Maria va creure en el Senyor, el va acollir, li va ser fidel i el va servir amb alegria. Que ens ensenyi a acollir amb delicadesa el Senyor que s’acosta a nosaltres de múltiples maneres en el nostre dia a dia i, de manera particular, en tots els crucificats del nostre món. Sapiguem, com ella, dir «sí» a Déu amb fe i esperança.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)