Carta dominical | «Escoltem la veu de la Creació»

Avui en moltes llars amb infants hi ha molts nervis i moviment, tot ha d’estar a punt per demà. Amb neguit, il·lusió i molta expectació, grans i petits esperen l’inici d’un nou curs escolar. Els infants tornaran a l’escola, on aniran rebent molts estímuls i es faran moltes preguntes. Des de l’escola, tindran moltes respostes […]

01 Set, 2022
Església de Barcelona

Avui en moltes llars amb infants hi ha molts nervis i moviment, tot ha d’estar a punt per demà. Amb neguit, il·lusió i molta expectació, grans i petits esperen l’inici d’un nou curs escolar. Els infants tornaran a l’escola, on aniran rebent molts estímuls i es faran moltes preguntes. Des de l’escola, tindran moltes respostes i se’ls despertarà la curiositat per tot el que ens envolta.

Acompanyant la labor educativa de les famílies, l’escola transmet valors sòlids per ajudar a edificar els homes i les dones del futur que tindran la responsabilitat de gestionar el món. Aprofitant la benvinguda al nou curs, seria bo que fóssim capaços de dibuixar i pensar en una casa enorme, la casa comuna, en què hi cabem tots, i transmetre als nens i nenes l’alegria de viure en aquesta casa preciosa, plena de tot, però que deixarà de ser preciosa, si no la respectem i no en tenim cura, si no descobrim que som germans els uns dels altres i que la terra és un ésser viu.

Des de fa vuit anys, el primer dia de setembre la família cristiana celebra la Jornada mundial de pregària per la cura de la creació, amb la qual comença el Temps de la Creació, que finalitzarà el 4 d’octubre amb la celebració de la memòria de sant Francesc d’Assís, proclamat patró de l’ecologia per sant Joan Pau II l’any 1979.

Aquest Temps de la Creació, vol ajudar-nos a prendre consciència, més que mai, del planeta on vivim i del nostre entorn. Caldria que reflexionéssim seriosament sobre la nostra relació amb la creació i ens comprometéssim a tenir-ne la deguda i necessària cura. El lema d’aquest any per a aquesta jornada és prou clar: «Escolta la veu de la creació». La creació pateix i és urgent que escoltem el seu clam. Davant aquest clamor i intents de debat sobre la crisi ecològica, sovint es promou un silenci que ens hauria de preocupar. Cada cop la diversitat és menys diversa. I moltes veus de científics i experts són silenciades.

Enguany, la imatge escollida per a aquesta jornada és una bardissa que crema, que ens remet a un passatge contingut en el llibre de l’Èxode on apareix el foc que no s’apaga i que és símbol de la presència de Déu. Aquesta «bardissa que cremava però no es consumia» (Ex 3,2) contrasta amb el foc de tants incendis forestals que hem patit aquest estiu i que agreugen el desequilibri de l’entorn. El papa Francesc, l’any 2015, a la seva carta encíclica Laudato si’, feia un diagnòstic que segueix vigent: «Encara no s’ha aconseguit adoptar un model circular de producció que asseguri recursos per a tothom i per a les generacions futures, i que suposa limitar al màxim l’ús dels recursos no renovables, moderar el consum, maximitzar l’eficiència de l’aprofitament, reutilitzar i reciclar.» (LS 22).

Davant l’emergència ecològica que afecta la vida humana i la pau dels pobles, el nostre comportament és fonamental. Si actuem com una família podem aconseguir un impacte real. Cada acció individual no és una acció aïllada. Per a bé o per a mal, té conseqüències per a tots, perquè a la nostra casa comuna tot està connectat.

Benvolguts germans i germanes, participem en aquest Temps de la Creació amb iniciatives de pregària, projectes de sostenibilitat i equilibri natural. Fem que els nostres infants creixin estimant la creació, la casa comuna, on juguen, on aprenen i on es relacionen, perquè de tots depèn que aquesta casa s’ensorri o es preservi per a les generacions futures. Us animo a escoltar i a fer escoltar amb atenció la veu de la Creació.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)