Carta dominical | «Pregar per aprendre a estimar»

Durant el temps litúrgic de Quaresma, l’Església ens proposa intensificar la pregària. Ens crida a fer un forat en la nostra vida quotidiana per trobar-nos amb Jesús i contagiar-nos de les seves paraules i de les seves accions. A vegades ens pot semblar que pregar és molt difícil o, fins i tot, podem deixar de […]

05 Març, 2020
Església de Barcelona

Durant el temps litúrgic de Quaresma, l’Església ens proposa intensificar la pregària. Ens crida a fer un forat en la nostra vida quotidiana per trobar-nos amb Jesús i contagiar-nos de les seves paraules i de les seves accions.

A vegades ens pot semblar que pregar és molt difícil o, fins i tot, podem deixar de pregar perquè ho hem intentat sovint i veiem que no produeix cap fruit. Sant Pau diu que no sabem pregar com cal. No obstant això, si ho demanem a Crist, el mateix Esperit de Déu vindrà a ajudar-nos (cf. Rom 8,26). Si deixem que ens ajudi, ens adonarem que pregar és com si respirés l’ànima. És acostar-nos a Déu d’una manera senzilla i espontània, com fem quan estem amb algú que sabem que ens estima.

Cal que busquem un lloc tranquil on trobar-nos amb el Senyor i que no tinguem por d’obrir-li el cor, encara que de vegades ens sentim confusos i perduts. Ens pot ajudar la lectura de la Bíblia. Tota l’Escriptura és paraula viva de Déu que ens transforma l’existència. És una llum que ens il·lumina els passos.

Quan ens abandonem a Déu en el silenci, deixem que Ell entri en nosaltres i ens canviï la vida. Si preguem amb fidelitat, quelcom nou i bo s’anirà construint en el nostre interior. Quan preguem, el cor s’evangelitza i s’omple dels fruits de l’Esperit: amor, alegria, pau, paciència, benvolença, bondat, lleialtat, modèstia i domini d’un mateix (cf. Ga 5,22).

Seria bo que poguéssim reservar-nos quinze minuts cada dia per trobar-nos amb Ell! Així, a poc a poc, la nostra existència s’aniria omplint d’una alegria tan gran que ens ajudaria a viure amb més esperança. Ho diu sant Joan de la Creu amb belles paraules: «Con esta buena esperanza que de arriba les venía, el tedio de sus trabajos más leve se les hacía» (Romance, 5).

Ara bé, la trobada amb Déu en la pregària no pot quedar-se en un assumpte entre Déu i un mateix. La pregària cristiana actua com una medicina per al cor, però com ens recorda el papa Francesc a Gaudete et Exsultate, «l’oració és preciosa si alimenta un lliurament quotidià d’amor» (GE 104).

La pràctica continuada de la pregària ens anirà configurant més a Crist. A poc a poc, els nostres sentiments s’assemblaran cada vegada més als de Jesús, als de les benaurances. Així, «la millor manera de discernir si el nostre camí de pregària és autèntic serà mirar en quina mesura es va transformant a la llum de la misericòrdia» (GE 105). Aquest amor s’expandirà per tot el cosmos, ja que la pregària és camí de comunió amb tots i amb tot.

Benvolguts germans i germanes, Déu sempre té temps per a nosaltres. Tant de bo que en aquests dies de Quaresma, nosaltres tinguem temps per estar amb Ell i deixar que toqui el nostre cor.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)