Carta dominical | «Sant Josep, fusta de sant»

  Sant Josep és un personatge excepcional a la Bíblia. Als evangelis no se li atribueix ni una sola paraula. Aquest silenci és significatiu i potser una conseqüència lògica de la seva personalitat. Va ser un home admirable, que sempre va saber estar en un segon pla. Un home que va demostrar que, a la […]

12 Març, 2020
Església de Barcelona

 

Sant Josep és un personatge excepcional a la Bíblia. Als evangelis no se li atribueix ni una sola paraula. Aquest silenci és significatiu i potser una conseqüència lògica de la seva personalitat.

Va ser un home admirable, que sempre va saber estar en un segon pla. Un home que va demostrar que, a la vida, només és gran qui sap ser petit. Un home comú que va haver d’enfrontar-se a una situació extraordinària i acceptar-la.

¿Podem arribar a imaginar què va sentir quan un àngel se li va aparèixer en un somni i li va encarregar un misteriós pla? ¿Què va sentir quan va haver de renunciar a tota la vida anterior? ¿O quan va saber que el fill de Déu baixaria al món i què ell li faria de pare?

Tot i que va viure fa més de dos mil anys, el seu exemple segueix molt viu. En un món sorollós com el nostre, sant Josep ens recorda la importància del silenci per trobar-nos a nosaltres mateixos i deixar-nos trobar per Déu. En un món en què tendim a complicar-nos la vida, sant Josep ens mostra la bellesa de la simplicitat. En un món on busquem una explicació racional a tot, Josep ens ensenya a confiar més en el que ens inspira el cor.

Sens dubte, darrere de Maria, la mare de Jesús, hi va haver un gran home. Un home que va parlar amb el llenguatge de l’ànima i que va arribar infinitament més lluny del que haurien arribat les seves paraules. Un home que va demostrar que no només és la carn i la sang el que ens fa pares i fills, sinó també l’amor. Un elegit de Déu que va optar per una vida senzilla per honorar-lo i a qui tenim tant per agrair.

L’Església universal celebra cada 19 de març la solemnitat de sant Josep, proclamat patró de l’Església pel papa Pius IX l’any 1870. A més a més, aquest també és el dia en què tots els fills feliciten els seus pares i els agraeixen la seva noble missió.

La figura d’aquest sant és fonamental en la vida dels cristians, és el model de compromís per als sacerdots i seminaristes d’arreu del món. Per això, aquest 22 de març, el diumenge més proper a la festa de sant Josep, celebrarem el «Dia del Seminari». Seguint una antiga tradició, s’invoca sant Josep com a protector de les vocacions sacerdotals, ja que el prevere és cridat a custodiar la gran família de l’Església i a lliurar la vida per Crist i pels altres.

Benvolguts germans i germanes, aprofito aquesta ocasió per convidar-vos a prendre consciència de la importància del Seminari, a pregar amb intensitat per les vocacions al sacerdoci i a col·laborar econòmicament per al seu sosteniment.

Pare, per intercessió de sant Josep, et demanem pels pares de família que avui celebren la seva festa i per tots els joves i adults escollits pel teu Fill per al sacerdoci, perquè per l’acció de l’Esperit Sant descobreixin la teva crida i rebin la força necessària per donar un sí ferm i joiós.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)