Carta dominical | «Per amor»

Imatge: Shutterstock

En moltes ocasions lamentem que la societat en què vivim sigui tan individualista i estigui allunyada dels valors de l’Evangeli. Tanmateix, de tant en tant, ens sorprenen notícies que mostren que l’ésser humà és bo i pot actuar amb una generositat extrema. Són signes de la presència de Déu entre nosaltres. 

L’Adrià Montoro, un jove de trenta anys d’Olesa de Montserrat i voluntari de Càritas, va decidir donar un dels seus ronyons, de manera totalment desinteressada, a persones anònimes. L’Adrià explica que allò que el mou a actuar així és, senzillament, l’amor vers els altres. I afegeix que Crist és la seva inspiració, perquè en Jesús, que ha donat la vida per nosaltres, ha trobat la forma més gran d’expressar l’amor. 

El gest d’aquest jove ens mostra la veritable essència de l’Evangeli. El Senyor ens diu: «Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15,13). Aquesta afirmació del Senyor ens marca el camí a tots els batejats. Un camí que passa per estimar els altres de forma incondicional, arribant, si cal, a l’extrem. L’Adrià Montoro ho fa fet de manera extraordinària, ja que en el seu cas ha donat en vida un ronyó a una persona que no coneix, però cap a la qual mostra el seu immens amor. L’Adrià ha encarnat amb radicalitat les ensenyances de Nostre Senyor Jesucrist.  

Vivim un temps en què l’individualisme i la cultura del «jo» ens poden fer tancar en nosaltres mateixos. L’Adrià ens recorda, amb la seva acció, que l’amor cristià no és només una bonica paraula, sinó un amor radicat en l’amor de Déu, una força que ens empeny a estimar els altres amb una generositat extrema en cada moment de la vida. 

També vull aprofitar aquestes línies per posar en valor la donació d’òrgans. Sovint, quan en parlem, ho fem en termes mèdics o legals. Ara bé, per a nosaltres, els cristians, és també un acte de caritat profunda. És la possibilitat de donar vida, d’estimar més enllà de la pròpia existència, com ho ha fet l’Adrià, amb llibertat i amb convicció. Pensem quan donem sang, ho fem de cor, a canvi de res, però sabent que salvarem vides. I quan ho fem, entrem en una cadena de generositat preciosa i tenim el privilegi de formar-ne part. Fem que aquesta cadena no s’aturi quan deixem de respirar, fem que altres puguin allargar la seva vida amb els nostres òrgans. Que entranyable és el batec d’un cor regalat!* 

Testimonis com el de l’Adrià ens esperonen a demanar a Déu una més gran capacitat d’estimar-lo a Ell i els germans, com ho va fer Jesucrist, que va donar la vida per nosaltres. Tant de bo siguem testimonis d’aquest amor que salva i transforma. Hem d’emmirallar-nos en aquells que, moguts per la fe o per la compassió humana, es decideixen a donar-se als altres. Cadascú de nosaltres pot preguntar-se: què em mou a ajudar el proïsme?  

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel do d’aquests germans nostres que estimen fins a l’extrem. Que Déu els beneeixi, els doni la pau i els ompli el cor d’alegria. Demanem al Senyor que ens faci el do d’imitar gestos generosos com el d’aquest jove. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Feu-vos donants d’òrgans: https://lamevasalut.gencat.cat/web/cps/ajuda/serveis/voluntats-donacions  

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.