Carta dominical | «El successor de sant Pere»

El cardenal Omella saluda el papa Lleó XIV durant la reunió del Dicasteri per als Bisbes, el passat 22 de maig. Foto: Vatican Media Aquest diumenge, en què em trobo al santuari de Lourdes acompanyant la peregrinació diocesana organitzada per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, coincideix amb la solemnitat dels apòstols sant […]

26 Juny, 2025
Església de Barcelona

El cardenal Omella saluda el papa Lleó XIV durant la reunió del Dicasteri per als Bisbes, el passat 22 de maig.
Foto: Vatican Media

Aquest diumenge, en què em trobo al santuari de Lourdes acompanyant la peregrinació diocesana organitzada per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, coincideix amb la solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau. Encara ressonen en el nostre cor moltes de les paraules del papa Francesc quan comencem a conèixer el seu successor, el papa Lleó XIV. S’escau també avui el «dia del Papa», en què a l’Església universal es fa la col·lecta de l’òbol de sant Pere; una col·lecta per sostenir la missió del sant Pare arreu del món.  

El Sant Pare, com diu un dels seus títols, és el «servus servorum Dei», el servidor dels servents de Déu. Ell és, sobretot, un servidor cridat a dur a terme una missió que sant Agustí va qualificar com un «officium amoris», és a dir, una labor inspirada en la caritat i en el servei. Un servei d’amor que entrega la vida per mantenir viva la comunió al si de l’Església. Un amor que prové de Déu, que s’ha anticipat a estimar-nos.  

I, també, com a deixeble de sant Agustí, el Papa ens deia: «amb vosaltres soc cristià, per a vosaltres soc bisbe». El sant Pare, en la missa d’inici del seu pontificat, es presentava com un germà que vol caminar amb nosaltres pel camí de l’amor a Déu i als germans; un Déu que ens vol a tots units en una gran família. 

El papa Lleó XIV, en l’esmentada celebració d’inici de pontificat, recordava com correspon al bisbe de Roma la missió de ser, amb l’ajuda de Déu, un pastor capaç de protegir, perquè no es perdi, el ric patrimoni de la fe cristiana. Un pastor capaç d’estar atent als signes dels temps, i afrontar-ne els interrogants i els desafiaments. És en aquest context que va escollir el nom de Lleó, pensant en el papa Lleó XIII que, amb l’encíclica Rerum novarum, va afrontar la qüestió social en el context de la primera gran revolució industrial. Ara voldria oferir al món el patrimoni de la doctrina social de l’Església per respondre als reptes sobre la humanitat d’una nova revolució industrial marcada per la intel·ligència artificial.  

El Papa desitja una Església que sigui llevat en la massa, sal de la terra i llum del món, que estimi com va estimar Jesús. Un desig que el Papa expressava així: «una Església unida, signe d’unitat i de comunió, que esdevé un ferment per a un món reconciliat». 

Així doncs, mirant cap a la realitat del món d’avui, el Papa ha volgut mantenir el lema que va escollir quan fou nomenat bisbe, un text de sant Agustí: «In illo uno unum» (en l’únic Crist nosaltres som u). Jesús pregava al Pare per nosaltres perquè tots fóssim u (cf. Jn 17,21). Units a Crist, podem arribar a viure units entre nosaltres, ja que d’Ell rebem l’Esperit Sant que fa possible la comunió.  

Benvolguts germans i germanes, en aquest dia que celebrem la memòria dels dos apòstols màrtirs de Crist, considerats les dues columnes de l’Església, us demano que preguem pel nou Papa. Recordem que ell es va presentar al balcó de Sant Pere del Vaticà, davant de tot el món, amb les paraules de Crist ressuscitat: «La pau sigui amb vosaltres». Cal que meditem el sentit profund d’aquestes paraules, esforcem-nos a ser un ferment de pau i de concòrdia allí on siguem! 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)