Carta dominical | «Mes de pregària»

El mes de novembre que acabem d’iniciar és un mes que, per les seves característiques -augmenta el fred i es fa fosc més aviat-, es presta al recolliment i a la pregària. És un mes en què l’Església universal ens anima a mirar amb esperança la mort i la vida eterna i, per això, ens […]

02 Nov, 2023
Església de Barcelona

El mes de novembre que acabem d’iniciar és un mes que, per les seves característiques -augmenta el fred i es fa fosc més aviat-, es presta al recolliment i a la pregària. És un mes en què l’Església universal ens anima a mirar amb esperança la mort i la vida eterna i, per això, ens convida a pregar intensament pels nostres difunts perquè ja puguin gaudir de la vida celestial.

A més, el mes de novembre és un període en què des de les diòcesis amb seu a Catalunya exhortem els fidels a pregar i a oferir sacrificis per les vocacions al sacerdoci. Per tot això, i agraint per endavant la vostra participació, he cregut oportú compartir amb vosaltres una història preciosa amb el desig que sigui un estímul per a la vostra vida de pregària.

La filla d’en Josep va demanar a un capellà que anés a visitar el seu pare per fer una pregària amb ell, ja que estava molt malalt.

Quan el sacerdot va arribar a l’habitació del malalt, va trobar en Josep al llit amb el cap recolzat sobre un parell de coixins. Hi havia una cadira al costat del seu llit. El prevere va pensar que l’home esperava alguna visita.

-¿Suposo que m’estava esperant?, li va preguntar el sacerdot.

-No, ¿qui és vostè?, li va preguntar l’home.

-Soc el capellà que la seva filla ha cridat perquè pregués amb vostè; quan he vist la cadira buida al costat del seu llit he suposat que vostè sabia que jo vindria. La cadira… apropi’s, li explicaré una cosa. Això no ho he explicat mai a ningú, però tota la meva vida l’he passat sense saber com pregar. Un cop a l’Església vaig sentir alguna cosa sobre la pregària, però mai no vaig entendre com havia de pregar. Fa uns quatre anys, el meu millor amic em va dir:

-Josep, pregar és simplement tenir una conversa amb Jesús. Et suggereixo que facis el següent: asseu-te en una cadira i posa’n una altra de buida davant teu, després comença a conversar amb Jesús, sabent per la fe que Ell està assegut davant teu. Això no és una cosa esbojarrada, perquè Ell mateix ens va dir: «Jo estaré sempre amb vosaltres» (cf. Mt 28,20). Per tant, tu li parles i l’escoltes, de la mateixa manera com ho estàs fent ara amb mi.

– Així ho vaig fer i em va agradar tant, que ho he seguit fent unes dues hores diàries des de llavors. Sempre tinc molta cura que la meva filla no ho vegi… ella creuria que m’estic tornant boig.

El capellà va sentir una gran emoció en escoltar en Josep.

-El que estàs fent és molt bo, mai deixis de fer-ho.

Després va fer una pregària amb ell, el va beneir i se’n va anar.

Dos dies després, la filla d’en Josep va trucar al capellà per dir-li que el seu pare havia mort. Ell es va interessar a saber com havia passat i la filla li ho va explicar, dient-li:

-Quan vaig sortir de casa em va trucar perquè el veiés. Em va dir com m’estimava i em va fer un petó. Quan vaig tornar de comprar, una hora més tard ja havia mort. Però hi ha alguna cosa estranya respecte de la seva mort. Aparentment abans de morir, es va apropar a la cadira que era al costat del llit i hi va recolzar el cap, com si es recolzés sobre la falda d’algú. Què creu que pot significar això?

 El sacerdot es va eixugar les llàgrimes i amb emoció li va respondre:

-¡Com desitjaria que tots poguéssim marxar d’aquesta manera!

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, per què plores? Qui busques?

(Jn 20,1.11-18)