Carta dominical | «Maria de Cervelló, la primera mercedària»

El proper divendres 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor al Temple, l’Església catòlica celebra amb goig la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, amb el lema «La vida consagrada, trobada amb l’amor de Déu». Voldria aprofitar aquesta glossa dominical per mirar d’explicar breument quins són alguns dels trets particulars que diferencien la vida consagrada de la de la resta dels cristians.

Tots els catòlics som cridats al seguiment de Crist. Pel baptisme rebem el regal de ser fills de Déu, germans de Jesucrist i temples vius de l’Esperit Sant. No obstant això, hi ha algunes persones batejades com nosaltres que per una invitació especial de Déu, per una moció de l’Esperit Sant, es proposen seguir més de prop Jesucrist. Les persones que assumeixen lliurement aquesta crida a la vida consagrada viuen els consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència per amor al Regne del cel. S’anomenen consells evangèlics perquè van ser predicats per Crist i són una invitació per seguir més de prop el camí que Ell va recórrer en la seva vida. Si bé tots els catòlics estem cridats a viure aquests tres consells, la persona consagrada ho fa com una manera de viure una consagració més íntima a Déu, motivada sempre per donar més glòria a Déu. El consagrat ha tingut una trobada particular amb Jesús que l’ha convidat a donar-li tot, a consagrar-s’hi, i per Ell, amb Ell i en Ell a tota la humanitat.

No podem deixar de donar les gràcies a Déu per continuar cridant moltes persones en aquest camí de la vida consagrada i pel testimoni de tants homes i dones que viuen amb radicalitat la seva consagració. Per aquest motiu, el divendres 2 de febrer celebrarem a la Catedral de Barcelona, a les set del vespre, una Eucaristia per agrair a Déu el do de la vida consagrada i per pregar per tots els consagrats i les consagrades de la nostra diòcesi. Convido a tothom qui pugui a participar en aquesta celebració tan preciosa.

Com que enguany també celebrem el vuitè centenari de la fundació de l’Orde de la Mercè, voldria tenir present avui santa Maria de Cervelló, que podem anomenar amb justícia «la primera mercedària».

De família noble, Maria de Cervelló va néixer a Barcelona l’any 1230 i va ser batejada a la parròquia de Santa Maria del Mar. Era molt agraciada i els historiadors ens diuen que, en la seva joventut, no li van faltar pretendents, però ella, educada en la fe, va decidir consagrar-se al Senyor. I el camí que va trobar va ser vincular-se al naixent Orde de la Mercè.

L’any 1260 va morir el seu pare, Guillem de Cervelló, i després d’haver venut el palau de la família, es va traslladar amb la seva mare, Maria, a una casa modesta del carrer Ample, a la vora de l’església de la Mercè, i des d’allí va ser l’ànima femenina de l’Orde mercedari. En morir la seva mare, l’any 1265, va donar tots els seus béns per afavorir el rescat dels cristians captius.

En el capítol general que l’Orde va celebrar a Tarragona l’any 1260 es va accedir a la petició de Maria de Cervelló d’instituir la branca femenina de l’Orde. El 1261 es va fundar el primer monestir de monges mercedàries amb Eulàlia de Pinós, Isabel de Bertí i la mateixa Maria de Cervelló. Ajudaven els pobres i els redimits pels mercedaris que arribaven al port de Barcelona.

El poble la va anomenar Maria dels Socors, o dels Socós, i va ser venerada ja en vida. Especialment, va ser venerada i invocada pels mercedaris en els seus viatges cap a l’Àfrica, perquè la tenien com a advocada davant dels perills de les tempestes i de la presència de pirates. Santa Maria de Cervelló és, doncs, un testimoni del que és la vida consagrada, de la seva radicalitat i els seus fruits, sovint enmig de moltes dificultats i proves. Santa Maria de Cervelló intercedeix per tots els homes i les dones de vida consagrada que viuen a la nostra diòcesi.

Amb motiu de la jornada del 2 de febrer, desitjo expressar una paraula de reconeixement i també d’encoratjament a tots els religiosos i religioses perquè a través de les seves obres i del seu testimoniatge són un gran factor de concòrdia i de cohesió social. En les darreres cartes dominicals he insistit en la concòrdia com un objectiu prioritari d’aquest moment. Els religiosos i religioses treballeu, en àmbits socials molt diversos, per fer realitat a la nostra terra allò que va dir el Concili Vaticà II, que el seguiment radical de Crist en la vida religiosa, «promou àdhuc en la societat temporal, un estil de vida més humà» (LG 40). Benvolguts religiosos i religioses, gràcies pel vostre treball i pel vostre testimoniatge.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Peu de foto: Imatge en gres de Santa Maria de Cervelló de Chema Dapena i Alfredo R. Vázquez (parròquia de Santa María de Cervelló, a Madrid)

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.