Carta dominical | «Llibertat religiosa, la dignitat més alta de l’home»

Aquesta setmana tindrà lloc el llançament mundial de l’Informe de llibertat religiosa al món, editat cada dos anys per la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada. I el proper divendres 23 de novembre es presentarà a Barcelona.

A la llum de la declaració del Concili Vaticà II sobre la llibertat religiosa, titulada Dignitatis Humanae, aquest informe analitza de forma minuciosa el compliment o vulneració a tots els països del món del dret a la llibertat religiosa de tots els credos, no únicament del cristià.

L’informe pren també com a referència l’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que diu: «Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.»

«Aquest dret fonamental de l’home -en paraules del papa Francesc- reflecteix la dignitat més alta de l’home», ja que es refereix a la relació humana més important, la relació amb Déu. (Discurs del Sant Pare als participants del Congrés internacional sobre «La llibertat religiosa segons el dret internacional i el conflicte global dels valors», 20 de juny de 2014).

Les conclusions de l’informe de 2018 revelen que la llibertat religiosa està en retrocés: més de la meitat de la població mundial viu en països on no es respecta aquest dret fonamental. Aquests països persegueixen o discriminen els seus habitants per professar un credo determinat. És el cas dels estats que no permeten cap tipus de creença religiosa o que únicament admeten una creença i identifiquen l’Estat amb una religió concreta i menystenen els qui professen altres creences.

Però no tot són ombres en l’informe que ens ocupa. Aquests dos últims anys també han aparegut llums esperançadores. N’és una mostra el retorn dels cristians iraquians de la plana de Nínive a les seves llars, d’on van ser expulsats l’any 2014. Prop de la meitat dels cristians han tornat a casa amb el repte de restablir la bona convivència amb els seus veïns.

Un altre exemple és la recent absolució d’Asia Bibi, condemnada a la forca per haver estat acusada del delicte de blasfèmia al Pakistan el 2010. Les minories religioses d’aquest país viuen sota l’amenaça constant de l’abusiva llei de la blasfèmia.

El proper 23 de novembre, a les 8 del vespre, la façana del Naixement de la basílica de la Sagrada Família s’il·luminarà amb el color vermell en favor del dret a la llibertat religiosa. Demanar-ne el respecte i promoció no vol dir implorar privilegis, sinó contribuir a la pau, a la fraternitat, al desenvolupament autèntic de les societats i al seu progrés humà.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.