Carta dominical | «Jesucrist, Rei de l’Univers»

Coincidint amb la darrera setmana de l’any litúrgic, celebrem la III setmana de la Bíblia. Aquesta setmana culminarà amb el primer diumenge d’Advent, diumenge de la Paraula i primer dia del nou any litúrgic. Inaugurarem un nou cicle de lectures dominicals, centrat en l’evangeli de Lluc, l’evangeli que accentua la misericòrdia de Déu. El fet […]

22 Nov, 2018
Església de Barcelona

Coincidint amb la darrera setmana de l’any litúrgic, celebrem la III setmana de la Bíblia. Aquesta setmana culminarà amb el primer diumenge d’Advent, diumenge de la Paraula i primer dia del nou any litúrgic. Inaugurarem un nou cicle de lectures dominicals, centrat en l’evangeli de Lluc, l’evangeli que accentua la misericòrdia de Déu. El fet de canviar de cicle de lectures, ens mou a reflexionar sobre el lloc de la Sagrada Escriptura en la vida de l’Església i del cristià.

Des del Concili Vaticà II, la presència de la Sagrada Escriptura s’ha fet més extensa i palesa en la vida i en la reflexió de l’Església. Pensem en l’amplitud del nostre Leccionari per a les celebracions litúrgiques: les lectures pròpies per a cada dia de l’any, els tres cicles de lectures dominicals, les lectures per a la celebració dels sagraments, la Litúrgia de les Hores. Aquestes lectures, acompanyades d’una oportuna predicació, ens acosten, any rere any, a la riquesa i profunditat de la paraula de Déu, que se’ns revela en la Sagrada Escriptura. A més a més, des de fa anys, la pràctica de la lectio divina, o lectura orant de l’Escriptura, ha fet que en moltes persones, grups i comunitats, el text de la Bíblia s’hagi convertit en el seu punt de referència.

En la Sagrada Escriptura, Déu ens parla per mitjà de les paraules humanes que la conformen, ja que en ella habita l’Esperit Sant, i en ella s’encarna el Verb creador de Déu. Llegint i rellegint-ne les pàgines, a més de la persona de Jesucrist, ens trobem amb l’exemple de molts creients de l’antigor que, en les seves circumstàncies específiques, van saber copsar la presència de Déu en la seva vida i van saber respondre-hi amb fe i disponibilitat. És per això que la seva experiència de fe il·lumina i guia la nostra pròpia experiència de fe. Com diu el salmista: «La teva paraula és llum dels meus passos» (Salm 119,105).

El Vaticà II manifestava la veneració que l’Església sempre ha tingut vers la Sagrada Escriptura, idèntica a la que té vers el Cos del Senyor; i és per això que recomanava fer traduccions acurades per a posar el tresor de la paraula de Déu en mans de tots els membres del poble cristià. En ella hi trobem fortalesa per a la fe, aliment per a la vida cristiana, font de vida espiritual i sosteniment per al testimoni de la fe. I recomanava a tots els cristians llegir assíduament la Sagrada Escriptura acompanyada de la pregària i meditació, perquè desconèixer les Escriptures és desconèixer el Crist (cf. DV 25, citant el comentari de sant Jeroni al profeta Isaïes).

Us convido a fer l’experiència de llegir assíduament la Bíblia, una lectura assossegada i profunda, acompanyada de la pregària personal, obrint-nos així a descobrir-hi la paraula que Déu ens adreça, paraula que pot sostenir la nostra vida cristiana enmig de les alegries i dificultats de la vida diària. ¿Per què no agafeu, en els propers dies, l’evangeli de Lluc, per exemple, i en feu una lectura seguida i meditada, a la llum de l’Esperit Sant que alena en el nostre cor? Que la paraula de Déu sigui dia rere dia llum per als nostres passos! Feliç Solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)