Carta dominical | «L’Església domèstica»

La família és una unitat de vida formada per una dona i un home, units per l’amor i la fidelitat i oberta a la vida. Establint la correspondència entre l’ordre natural i el sentit cristià, en el Catecisme de l’Església Catòlica queda expressat que el matrimoni fou elevat per Crist a la dignitat de sagrament entre batejats (cf. CEC 1601). L’amor i la tendresa que són cridats a viure els esposos cristians troba la seva font en l’Amor que ve de Déu. Quan els esposos s’estimen d’aquesta manera, fan present l’amor amb què Crist estima la seva Església.

«L’amor viscut en la família cristiana és una força constant per a la vida de l’Església.» (Amoris laetitia, 88). Des de Sant Pau, la família és anomenada «Església domèstica» (cf. Rm 16, 3-5), comunitat de vida i d’amor, de gràcia i d’oració. La família és comunitat de pregària i d’evangelització ad intra, cap endins, en donar testimoni els esposos del seu amor mutu i educar els fills en la fe i és també font d’evangelització ad extra, en testimoniar amb senzillesa i coherència, davant de la comunitat i de la societat, el seu amor i compromís creient.

Molts documents de l’Església parlen de la família en aquests termes, referits a la fe i a la vida cristiana; citem de manera especial la Constitució dogmàtica sobre l’Església del Vaticà II, Lumen gentium: «Els esposos cristians, en virtut del sagrament del matrimoni, pel qual són signe i participació del misteri d’unitat i d’amor fecund entre Crist i l’Església, s’ajuden l’un a l’altre a santificar-se en la vida conjugal i en l’acceptació i l’educació dels fills, i, per tant, tenen en llur rang i estat de vida la pròpia gràcia enmig del poble de Déu.» (LG 11. Addicionalment, el Catecisme de l’Església Catòlica afirma que «les famílies creients són de primera importància, com a llars de fe viva i irradiant» (CEC 1656). Per últim, en l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia, el papa Francesc afirma: «La bellesa del do recíproc i gratuït, l’alegria per la vida que neix i la cura amorosa de tots els seus membres, des dels petits fins als ancians, són només alguns dels fruits que fan única i insubstituïble la resposta a la vocació de la família, tant  per a l’Església com per a la societat sencera.» (AL 88).

La vivència de l’amor en la família troba el seu fonament i la seva font en l’amor que brolla de la Santíssima Trinitat: el Pare, d’on procedeix tot amor, el Fill, que manifesta l’amor per mitjà de la seva vida, mort i resurrecció, i l’Esperit, que dinamitza aquest amor per conduir la humanitat a la plenitud de vida.

La família, unida a Déu, alimentada del seu amor per l’Eucaristia, la Paraula i la pregària, està cridada a viure aquesta comunió que neix de Déu i a encarnar-la enmig del món que li toca viure.

Durant l’estiu hi ha més temps per estar junts, per parlar, per jugar, per fruir de la natura, per pregar, per fer activitats culturals, engrescadores i positives; per estar amb els amics i amb familiars que potser fa temps que no hem vist.

Benvolguts germans i germanes, aprofitem aquest temps per gaudir amb la família. Que el Senyor ens ajudi a fer de les nostres famílies autèntiques escoles d’amor.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.