Carta dominical | «Amb l’esforç de tots, seguim avançant»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de jornada de Germanor.
Carta dominical | «La pasqua de santa Maria»
Aquest any la solemnitat de l’Assumpció de Santa Maria, coneguda popularment com la «Mare de Déu d’agost», s’escau en diumenge. És una raó addicional per dir que és la festa major de Maria, la mare del Senyor. I és ben significatiu que en aquest dia una gran part de municipis de la nostra terra celebrin […]
12 Ag, 2021
Aquest any la solemnitat de l’Assumpció de Santa Maria, coneguda popularment com la «Mare de Déu d’agost», s’escau en diumenge. És una raó addicional per dir que és la festa major de Maria, la mare del Senyor. I és ben significatiu que en aquest dia una gran part de municipis de la nostra terra celebrin la seva festa major anual, o almenys la «festa major d’estiu».
L’Assumpció de la Verge Maria a la glòria en cos i ànima, dogma de fe definit pel papa Pius XII el dia 1 de novembre de 1950, és una festa antiquíssima que se celebra conjuntament a l’Orient i a l’Occident. Maria és la mare que convida tots els fills a lloar Déu, malgrat les ferides, les incomprensions i les ruptures generades al llarg de la història de l’Església. Per això el Concili Vaticà II, a la seva constitució dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium, dirà: «És motiu de gran goig i consol per aquest sant Concili que també entre els germans separats no falten els qui tributen el degut honor a la Mare del Senyor i Salvador, especialment entre els orientals» (LG 69).
El teòleg Max Thurian, de la comunitat ecumènica de Taizé, en el seu llibre Maria, Mare del Senyor, figura de l’Església (1965), escrivia que «abans que ésser un motiu de divisió, la reflexió cristiana sobre el paper de la Verge Maria és per a nosaltres un motiu de joia i una font de pregària». Maria ens pot ajudar a afavorir l’encontre i la reconciliació entre tots aquells que considerem Jesucrist com a Senyor i Salvador.
L’Assumpció de la Mare de Déu implica la seva glorificació i acreix l’esperança de la resurrecció en Crist. Aquella que va concebre el Verb de Déu per obra de l’Esperit Sant ha estat assumpta en cos i ànima, en la seva condició materna i virginal, a la glòria del Fill. Per això, és ben adequada la denominació d’aquesta festa com la Pasqua de Maria.
Benvolguts germanes i germans, alegrem-nos en el Senyor en aquesta festa de l’exaltació de Santa Maria, que és també per a nosaltres un constant motiu d’esperança, malgrat les dificultats d’aquest moment. Us convido a la joia i a la pregària, ja que com ens recorda el Concili Vaticà II tenim en Santa Maria, Mare de Déu i Mare nostra, la millor intercessora davant Jesucrist: «Tots els fidels supliquen la Mare de Déu i Mare dels homes perquè ella, que va ajudar amb les seves oracions l’Església naixent, també ara, exaltada al cel per sobre de tots els àngels i benaurats, intercedeixi davant del seu Fill fins que totes les famílies dels pobles arribin a aplegar-se feliçment en pau i concòrdia, en un sol Poble de Déu, per a glòria de la Santíssima i indivisible Trinitat.» (LG 69).
Santa Maria, assumpta al cel, intercedeix per nosaltres que som en aquesta entranyable terra, però també vall de llàgrimes, i ajuda’ns ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Seguiu-nos
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular.
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Agenda
