Carta dominical | «Amb l’esforç de tots, seguim avançant»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de jornada de Germanor.
Carta dominical | «Aprendre a mirar»
Integrats cada vegada més en un món tecnològic, tenim la temptació de mirar la vida a través de les pantalles dels nostres dispositius. Fins i tot, estem modificant la manera com processem la informació. Passem ràpid d’una pantalla a una altra i hem convertit la realitat en una mirada fàcil, fugaç i superficial. I, el […]
05 Ag, 2021
Integrats cada vegada més en un món tecnològic, tenim la temptació de mirar la vida a través de les pantalles dels nostres dispositius. Fins i tot, estem modificant la manera com processem la informació. Passem ràpid d’una pantalla a una altra i hem convertit la realitat en una mirada fàcil, fugaç i superficial. I, el pitjor de tot, molta gent mira, però no veu res.
La societat, a més, ens entrena per evitar les mirades que no ens agraden. La pantalla es converteix en una barrera perquè no ens embrutem les mans. Nosaltres decidim si volem ser testimonis del patiment d’altres persones. Si no ens agrada, canviem de pantalla i llestos. Veiem la pobresa i les injustícies del món de reüll, asseguts còmodament al sofà de casa nostra. Durant uns segons, ens indignem, sí, però no fem res, perquè, sense adonar-nos-en, ja hem canviat de pantalla. Així, se’ns escapa el món de les experiències directes i els vincles afectius. Ens estem oblidant de tocar la vida. Estem deixant de sentir els batecs del cor. Ens estem perdent la vida en directe. Sens dubte, veure el mar in situ és més bonic que a través d’una pantalla.
Cal tornar a aprendre a mirar. I a l’estiu, amb més tranquil·litat i envoltats de natura, és un bon moment per fer-ho. Aprendre a mirar és fixar els ulls veritablement. És obrir la finestra de la nostra ànima. És estimar tot allò que ens ha estat donat. Meravellar-nos pel que ens envolta, com els nadons, que es queden observant embadalits qualsevol objecte que descobreixen, com si fos el més extraordinari de l’univers. Aprendre a mirar és descobrir Déu a tot arreu, en el nostre dia a dia. I, de manera particular, en el proïsme. Aprendre a mirar és viatjar a les profunditats del cor per veure millor el que hi ha fora. Però també és confiar, creure en allò que no es veu. Si ho fem, com diu sant Agustí, la recompensa és veure el que un creu. Perquè qui contempla Déu, aprèn a descobrir-lo també en els altres.
Aprendre a mirar és fer visible aquest món en què hem convertit els més desfavorits en persones totalment invisibles. Intentem mirar el món amb els ulls de Jesús, que mirava els més vulnerables i es compadia d’ells, perquè estaven perduts i abandonats com ovelles sense pastor (cf. Mt 9,36). Ja deia sant Joan de la Creu que la forma de mirar que té Déu és estimar. I és que només l’amor pot fer visible l’invisible.
El papa Francesc, en nombroses ocasions, ens convida a contemplar el món amb els ulls de Déu. És la mirada del seu amor incondicional, compassiva, benèvola i misericordiosa. En aquesta mirada cada ésser humà descobreix la seva dignitat i el sentit de la seva existència: ser estimat per Déu. I amb aquesta mirada també hem d’aprendre a mirar el proïsme.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Seguiu-nos
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular.
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Agenda
