Carta dominical | L'alegria de l'Advent

Benet XVI, en el temps que fou arquebisbe de Munic, va escriure unes reflexions sobre el temps previ al Nadal, el temps litúrgic de l’Advent que avui comencem. Com a bon teòleg, Joseph Ratzinger començava per l’explicació dels termes, i en concret sobre el sentit de la paraula Advent. Ho feia en un petit llibre, […]

23 Nov, 2016
Església de Barcelona

Benet XVI, en el temps que fou arquebisbe de Munic, va escriure unes reflexions sobre el temps previ al Nadal, el temps litúrgic de l’Advent que avui comencem. Com a bon teòleg, Joseph Ratzinger començava per l’explicació dels termes, i en concret sobre el sentit de la paraula Advent. Ho feia en un petit llibre, però molt substanciós, titulat La benedicció del Nadal.

“Advent –deia- és una paraula llatina que traduïm per presència, per arribada. En el llenguatge del món antic Advent era un terme tècnic que servia per designar l’arribada d’un funcionari, en especial de reis o emperadors, a alguna zona de província. També podia designar la vinguda de la divinitat que surt del seu ocultament i manifesta poderosament la seva presència o la presència de la qual és celebrada solemnement en el culte.”

Els cristians van assumir aquesta paraula per expressar la seva relació especial amb Jesucrist. “Per ells –escrivia Joseph Ratzinger-, Crist és el rei que ha vingut a la pobra zona de província de la terra i que regala a la terra la festa de la seva vinguda. Amb la paraula Advent els cristians volien dir, en sentit molt general: Déu està present, ell no s’ha retirat del món. No ens ha deixat sols. Fins i tot quan no el veiem ni podem tocar-lo físicament com es toquen les coses, està present i ve a nosaltres de múltiples maneres.”

Un primer element d’Advent que explicava Ratzinger és el sofriment, el dolor físic o moral, la malaltia o la consciència de la nostra fragilitat moral. També en això el Senyor està present. “Aquesta certesa cristiana hauria d’ajudar-nos a mirar el món amb altres ulls i a aprendre a entendre les coses doloroses que ens passen com una visita, com una manera d’Ell de venir a nosaltres, com una manera de poder-se apropar a nosaltres”.

Un segon element fonamental de l’Advent és l’espera, que és alhora esperança. L’home és en la seva vida un ésser que espera. Mai la humanitat ha pogut deixar d’esperar temps millors. Els cristians esperem que el Senyor passi per la història sencera i que un dia recollirà totes les nostres llàgrimes i fatigues de manera que tot trobi explicació i consumació en el seu regne. Jesucrist no és pur futur, sinó que s’insereix en el present. Ell està ocultament present ara. Si ell existeix, no hi ha temps mancat o buit de sentit. Per tant, l’esperança cristiana no treu valor al temps sinó que significa, justament, que cada moment de la vida té valor, significa que podem acceptar el present i que hem d’omplir-lo, perquè tot el que hem assumit en el nostre interior té permanència.

Per acabar, aquest temps litúrgic no és solament el temps de la presència i de l’espera de l’Etern. Justament perquè és ambdues coses alhora, escrivia Ratzinger, és també i de manera especial un temps d’alegria, i d’una alegria interioritzada que el sofriment no pot eradicar. Aquest temps adventual conflueix en la alegria perquè Déu s’ha fet nen, un nen que ens anima a tenir confiança com els nens, a regalar i a rebre regals.

Potser hauríem de celebrar l’Advent deixant que els signes d’aquest temps penetrin en la nostra ànima sense que els oferim resistència, acceptant plens de confiança la bondat d’aquest Infant que ve a nosaltres.

Que Déu ens beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona


Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Seguim alçant la mirada. ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Els castells són una bella manifestació del que som capaços de fer els éssers humans quan treballem units i amb un mateix fi. Una altra humanitat és possible quan junts mirem cap amunt, quan alcem la mirada cap a Déu, quan units a Ell mirem la humanitat i abordem en equip els diversos reptes que ens planteja», paraules del cardenal Omella durant la vetlla de pregària del papa Lleó XIV, 9 de juny del 2026. 🤩Així vam rebre el Sant Pare, amb un 4de8 dels @castellersdevilafranca.📸 ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Perdonar no vol dir que allò dolent va estar bé, ni deixar que algú continuï fent mal. No significa oblidar per la força, com si res no hagués passat. Perdonar significa no deixar que l’odi es converteixi en amo del nostre cor. Jesús ens demana perdonar perquè és l’única manera d’experimentar la pau de Déu i de guarir ferides espirituals. Quan perdonem imitem l’exemple de Jesús, que va perdonar els qui el crucificaven. La nostra disposició per perdonar és condició per al perdó que rebem de Déu».Papa Lléo XIV, 10 de juny del 2026, parròquia de Sant Agustí de Barcelona.📸 Dr. G. Simón / ©️ Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ... See MoreSee Less
View on Facebook
Un quilòmetre, un carrer i una ciutat que va unir-se per rebre el Sant Pare.El 10 de juny, el papa Lleó XIV va recórrer el carrer del Rosselló a bord del papamòbil, des del Passeig de Gràcia fins a la Sagrada Família.Al final del camí, una cita amb la història; la Sagrada Família i la torre de Jesucrist. 🕊️Com vas viure aquell moment? #papabcn ... See MoreSee Less
View on Facebook
En Renzo va robar el cor del papa Lleó XIV i de tots😍. Aquestes són les preguntes que li va fer al Sant Pare a la Trobada del Pontífex amb les realitats de caritat i assistència diocesanes a la parròquia de Sant Agustí.🎥 Si vols descobrir què va respondre el Pontífex, pots recuperar el vídeo al següent enllaç: youtu.be/RRNX2kWbif4?si=snuGBEk1FxOGGFap ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Treu primer la biga del teu ull.

(Mt 7,1-5)