Carta dominical | La nit de la Puríssima

El proper dijous l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció, quant estem a mig camí de la preparació per a la festa de Nadal. L’Església té el cor posat en aquesta festa i per això s’ha esforçat a mantenir-la com a festa laboral, encara que la proximitat de la festa civil de la Constitució fa que tinguem dues festes en una mateixa setmana, cosa que no facilita la continuïtat laboral que es reclama com a factor que afavoreix la productivitat i el bé comú.

Voldria recordar les raons que té l’Església per voler mantenir aquesta festa com a festa també en el calendari laboral, quan ha cedit en altres festes que han estat traslladades al diumenge, com la celebració de Corpus Christi. Hi ha unes raons històriques, com la posició tradicional del nostre país –en especial de la Corona d’Aragó–, sempre defensor del dogma de la Immaculada Concepció en el curs de la llarga controvèrsia que enfrontà dominics i franciscans; el nostre Ramon Llull en fou un dels grans defensors. La controvèrsia acabà amb la declaració de la concepció immaculada de santa Maria, proclamada com a veritat de fe pel papa Pius IX l’any 1854.

El bisbe Pere Tena, eminent estudiós de la litúrgia cristiana, deia en un article publicat l’any 2002 que “és bo accentuar d’entrada que quan parlem de la Concepció Immaculada de Maria no parlem del que s’anomena concepció activa, és a dir, del fet que Maria va concebre virginalment el Fill de Déu fet home, sinó de la concepció passiva, és a dir, que Maria fou concebuda plena de gràcia des del primer instant de la seva existència, per voluntat amorosa de Déu. És per tant, un fet de salvació, no simplement una idea. Alguna vegada parlem de la Concepció Immaculada de Maria com si celebréssim un dogma, i ho és, certament, un dogma; però un dogma com a tal no és motiu de celebració, sinó d’adhesió en la fe a allò que expressa. El que és motiu de celebració en la litúrgia són els esdeveniments”.

L’esdeveniment que celebrem en aquesta festa és que Maria va ser concebuda lliure del pes del pecat que marca des del començament la vida de tots els homes i les dones. Per això, en català Maria és anomenada simplement la Puríssima, i la seva festa s’escau dins de l’Advent. És una feliç coincidència perquè, com deia el papa Pau VI en la seva exhortació sobre el culte marià, el temps d’Advent és el temps marià per excel·lència. I també ho reafirma el recent Directori sobre la pietat popular i la litúrgia.

És gairebé inevitable, en la solemnitat de la Concepció Immaculada de santa Maria, evocar la poesia que Joan Maragall va dedicar a “la nit de la Puríssima”. L’Advent és un temps que convida a la contemplació de les promeses de Déu que alimenten l’esperança. El gran poeta català ens convida a aquesta contemplació: “A la nit de desembre ella davalla, i l’aire es tempera i el món calla. Davalla silenciosa… Oh quina nit tan clara i tan formosa!”

I afegia el nostre poeta:

“Neix l’hivern cantant les glòries
d’una verge amb mantell blau
que al sentí’s plena de gràcia
baixa els ulls, junta les mans,
i es posa a adorar a Déu
en son ventre virginal…
Caieu fulles, caieu fulles,
Que ja s’acosta Nadal.”

Germans, bon diumenge d’Advent a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona