Carta dominical | «La sort de conèixer Jesús»

Encara falten unes setmanes perquè arribi el Nadal i moltes persones, tot i que saben que és molt difícil guanyar, ja han comprat el seu dècim per al popular sorteig del dia 22 de desembre. Tots coneixem l’amic d’un amic a qui va tocar un bon pessic. Any rere any el bombo de les boletes de la sort gira una vegada i una altra però, al final, gairebé sempre la nostra il·lusió es converteix en desil·lusió. No ens ha tocat res i lamentem la nostra mala sort, sense adonar-nos de tan afortunats com som.

Però… Què és la sort? Sort és tenir un sostre on aixoplugar-nos. Sort és tenir gent que ens estimi i que es preocupi per nosaltres, o tenir alguna cosa per menjar. I sort és compartir el que som i el que tenim amb els altres, especialment amb els més pobres i necessitats. Sí, ens fa més feliços donar que rebre. Que bé ho expressava Sant Francesc d’Assís!: «És perdonant que s’és perdonat / és donant com es rep / és estimant com s’és estimat.»

¿Com podem considerar-nos poc afortunats si som fills de Déu, que ens ha creat a imatge i semblança seva? El primer que hauríem de valorar és que la veritable sort és la vida mateixa que hem rebut. La vida no la conquerim, ni la mereixem, ni la comprem: la rebem. És un do que ens ha estat donat. Un preciós regal de Déu que ens dona l’oportunitat d’existir. Quin privilegi més gran, haver estat escollits per Ell!

La vida és un valuós do per cuidar i compartir que, si el lliurem als altres, augmenta i es gaudeix amb més intensitat. La vida és un regal del cel, és un somni meravellós, és una oportunitat, un desafiament apassionant. Però sobretot és amor. Paga la pena que la gaudim malgrat les adversitats i contratemps que ens puguem trobar en el camí. Moltes vegades oblidem que hauríem d’agrair i convertir cada instant que vivim en un moment de goig, de plenitud i de felicitat.

Per això, podem dir que la loteria ja ens ha tocat. La vida és el millor premi. La nostra sort és saber que Déu ens estima amb bogeria. La nostra sort és conèixer Jesús. La nostra sort és sentir-nos estimats per Ell. La nostra sort és tenir la Mare de Déu com a mare protectora. La nostra sort és saber que Déu ens cuida i que vol la nostra felicitat plena. La nostra sort és saber que Ell ens està esperant per regalar-nos la vida eterna. Això sí que és un premi gros, el premi més gros que existeix.

Benvolguts germans, quan naixem, plorem, mentre al nostre voltant tots somriuen de felicitat. Visquem la vida de manera que, quan tinguem la mort a prop i tots al nostre voltant plorin, siguem nosaltres els que somriguem pensant en el premi que rebrem. Aquest somriure serà el nostre millor llegat i un gran exemple perquè les persones del nostre entorn comprenguin que la vida és el millor premi.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.